| |
He après a viure...
 diumenge 23/març/2014 - 12:44  997  0
..., he aprés, he aprés a ser un de sol, he après a viure amb el cor trencat.
He après ben pres de tot allò que m’és pres dels somnis utòpics i, ja, impossibles; he après a viure sense res que em faria ser complet, he après i ja no em cal creure en més.
He aprés a saber construir-me, com castell, la meva felicitat i el meu simulacre quasi perfecte, quasi perfecte, quasi feliç. He sabut inventar-me un nou món, un univers que em doni ales per seguir volant entre paraules, he après a no ser i a ser aixÃ, absent, llunyà i proper, transparent.
He assolit allò que em fa ser vida contemplada, i contemplar i ser ficció..., he après a cercar en la distà ncia l’equilibri i en l’equilibri pau sotmesa a la manca de culpabilitats que ens fan ofec.
He après a mirar sense mirar, a veure sense veure i sentir sense sentir-te; ho he après, i he après a estimar sense estimar i a besar sense contacte ni de llavis ni escalfors de frec a frec; he après a viure en el teu record que és incomplet, i en moment que no és viscut, i desitjat, imaginat i vist amb l’aclucar dels ulls.
He après i aixà aprenc, a passar de llarg i no marxar i ser present entre mils mots, i he après, malgrat tot, he après...
He après a viure, he après a viure aixÃ, aixà de feliç, sense amor però estimant, sense llavis desitjats en els meus llavis petonejant sense respir, sense abraçada i amb mirada imaginada, sense veure, sense mirar, sense sentir, sense tu!... he après, malgrat tot, he après.
|
Contactes
Registra´t
