|
LA LLÚDRIGA GEGANT DEL PONT ROMÀ.
dijous 20/març/2014 - 02:23 574 0
Pregunto a la recepcionista que què he de fer per anar al Pont Romà i em diu que todo para abaixo. Li dic que no anem bé: que quan preguntes a un gallec com és va a un lloc o és tot recte o és todo para abaixo i que aixà no hi ha manera d’aclarir-se. Riu (que maques que són les dones quan riuen i quan rondinen ) i em diu que en aquest cas s’ha d’anar para abaixo, que no hi ha cap altre camÃ, tot i que el camà que primer és para abaixo després és para arriba i les coses queden equilibrades. Vale.
La veritat és que la baixada és espectacular. Si fa no fa la mateixa que hi ha a Tarraco des del Balcó del Mediterrani fins al Serrallo. Només que allà el Mar Nostre i aquà hi ha el Miño,que és un riu que es fa dir sà senyor ( en això de les aigües la posició de Catalunya respecte de GalÃcia és humilÃssima, tant respecte dels rius com de les mars ). Baixes i baixes i baixes i baixes. Vas de la muntanya a la vall. Del poblat romà al pont romà . Quantes generacions deuen haver fet aquest mateix camÃ? No hi havia cap aqüeducte per a que l’aigua no fos tant difÃcil de pujar? Suposo que sÃ, els romans mai no les oblidaven aquestes coses.
Primer em trobo l’hotel balneari amb les termes romanes (és clar!). Les termes són una maravella. Ara, el que no puc fer és anar cada dia a prendre les aigües. Ni tinc el banyador ni sé si aquà trobaria un cul femenà generós que em fes de guia.
El Pont Romà de Lugo és més petit, més uniforme i sembla reformat més recentment que el Pont Romà d’Ourense. No hi passa tanta gent perquè aixà com el Pont d’Ourense continua unint les dues parts de la ciutat vives, a Lugo tot sembla que està concentrat a la ciutat vella i als prats urbanitzats del voltant de les muralles.
Abans de travessar el pont, sec una estona vora el Miño. Tinc la sensació que aquà l’aigua baixa més a poc a poc que a Ourense. Es veuen alguns à necs i se’n senten més. És molt agradable.
A l’altra banda del pont em trobo un pescador. És un senyor altÃssim d’uns 50 anys llargs, amb dues canyes i una boina basca. Li pregunto si es pesca molt i em diu que no es pesca gens. Li pregunto que com és i em diu que és perquè hi ha una llúdriga gegant filla de puta que se li fot tot el peix i el peix que no se li fot s’espanta i se’n va a una altra banda. Li dic, per picar-lo una mica, que ja està bé que les llúdrigues també puguin pescar alguna cosa, que això vol dir que les aigües estan netes i que, a més, tots som animals de Déu. L’home no és ecologista. Em diu que si veu la puta de la llúdriga li fotrà un cop de canya que se n’anirà al setè cel directament. D’això jo en dic no saber perdre, no et fot?
Torno a travessar el pont i sec a un pilonet a veure si veig la llúdriga. Em faria una il.lusió enorme. Però em sembla que la llúdriga sap que per allà corre el pescador que li vol esberlar el cap i no està per deixar-se veure. És natural.
|