| |
EL PÒRTIC DEL PARADÍS.
 dimarts 18/mar/2014 - 03:05  598  0
El Pòrtic del Paradís per a mi és el més bonic de la catedral d’Ourense. Ho és per tres motius: perquè sembla un còmic en color, perquè convida a l’optimisme i perquè és com les senyores: complicat.
Ignoro si tots els pòrtics i/o les escultures que hi havia a les esglésies estaven pintades o si, com fan ara la majoria dels escultors, estaven esculpides i prou. Vull dir que es quedaven amb el color de la pedra, del ferro, de la fusta o del que fos. Malgrat el meu miopisme – o potser per això – frueixo molt dels colors, sobre tot dels colors vius. No m’agrada la discreció en l’art i és evident que un pòrtic pintat és més indiscret que un pòrtic color pedra.
La història del pòrtic ja ens la sabem: que els bons van al cel i els dolents a l’infern. Val a dir que, malgrat que el pòrtic és bàsicament optimista, no hi falten un parell de dimonis devorant els pecadors i deixant ben clares les coses, cosa que no passa en la nostra època on representa que ni el purgatori ni l’infern no existeixen amb el resultat que, quan morim, malgrat que la nostra vida hagi estat d’una bondat impecable, a l’altra vida haurem de compartir cambra amb Hitler o Stalin. No està malament, la broma.
El benestar que jo imagino al paradís és bàsicament sensual. I en això discrepo totalment de la visió que exposa Sant Tomàs d’Aquino a la seva Summa i Dant a la seva Comèdia, que ens volen vendre que el paradís serà bàsicament un lloc de plaers espirituals. De Dant, que era un individu amb una gran mala llet i amb ànima d’inquissidor, no m’estranya, però del bou d’Aquino, que ha estat una de les persones més lúcides que ha donat occident i que va dir allò de primer menjar i després filosofar, em resulta decepcionant.
El problema que se’ls hi devia plantejar als guionistes devia ser anguniós. Com es poden representar gràficament els plaers del paradís sense caure en els plaers materials que, a més a més, resulta que l’església – per culpa de Pau, aquell amargat de la vida – ha catalogat com a pecats capitals? Efectivament, jo m’imagino el paradís com un lloc d’orgasmes eterns, de tiberis eterns, etc... I potser sí que llegirem una mica de tant en tant però no precisament llibres de teologia (fora de Sant Tomàs). Per solucionar això el guionista ha anat a parar, evidentment, a un plaer sensual però ha procurar que fos el més espiritual possible, el menys pecaminós. I ha considerat que el paradís és un lloc on s’hi va a escoltar música.
Escoltar música és quelcom agradable però haver-la d’escoltar eternament probablement ens acabarà cansant una mica. Espero que els punks i gent per l’estil que foten una sorollada de Maria santíssima no quedin inclosos dins d’aquesta música celestial haurem d’escoltar pels segles dels segles. Espero que si més no Déu haurà previst diferentes sales per a poder triar. La meva tria anirà des de Bach fins a Raimon passant per Haydn, Mozart, Beethoven, Verdi, Wagner, Georges Brassens, Jacques Brel, els Beatles, John Cash i alguna coseta de’n Serrat i de’n Llach.
Ja en parlarem un dia amb més calma però molts gallecs discuteixen la reinvenció del Camí de Sant Jaume pel nou Gelmírez gallec que ha volgut ser – en els seus anys autonòmics – Manuel Fraga Iribarne. Naturalment, la gent que viu a Santiago i a les aldees i viles per on passa el camí n’estan molt conternts. És una vaca grassa que sempre dóna llet i, a més, rep subvencions de tothom. El problema és l’enveja d’aquells que estan apartats del Camí – quan parlo del Camí parlo del Camí de Camins, que és el Camí francès, perquè, efectivament, tots els camins duen a Sant Jaume de Compostela, però la gent gairebé només hi va pel Camí francès - , els que estan apartats del Camí, tenen enveja perquè se senten marginats. I no parlem de llocs menors perquè estem parlant, per exemple, de Pontevedra, Vigo, les Ries (altes i baixes), Lugo o Ourense.
Això fa que Sant Jaume de Compostela hagi esdevingut quelcom una mica antipàtic per a la majoria dels gallecs, com passa amb els catalans i Madrid. Com que l’enveja és malsana molts catalans volem l’independència i molts orensans afirmen que el Pòrtic del Paradís de la catedral d’Ourense és molt millor que el Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Sant Jaume. Pel que es veu el de Sant Jaume el va fer el mestre Mateu, que se les sabia totes i el d’Ourense els seus deixebles amb algun retoc del mestre. Pel que fa a mi, em sembla que prefereixo el d’Ourense perquè és en color, simplement.
|
Contactes
Registra´t
