|
LES SIRENES DE AS BURGAS
dilluns 17/març/2014 - 03:06 561 1
Total, que tu vas caminant tranquil.lament pel casco vello d’Ourense tranquil.lament, veient esglésies i més esglésies, edificis guvernatius i més edificis guvernatius, despatxos d’advocats i més despatxos d’advocats i, de sobte, com per art de mà gia et trobes amb una piscina de dimensions moderades i unes quantes mosses que hi estan nedant asirenades, vull dir amb els pits enlaire. Cony!
És evident que per a tu allò és la perfecció. El paradÃs, perquè tanta perfecció no pot ser d’aquest món. Penses que per això el Xaviño et va dir que portessis el banyador i tu l’has dut però al mateix el tens a l’hotel. També penses que, coi, si et tires a la piscina la visió que tindran els propers visitants ja no serà tant idÃl.lica sinó la de mitja dotzena de sirenes nedant amb una mena d’Obèlix calb i mediterrani. Penses que tindrà s vergonya, però recordes a temps que quan vas acabar l’adolescència et vas prometre davant la Mare de Déu de Montserrat i de Sant Joan Baptista de La Salle que mai més no tindries vergonya i que reduiries la teva timidesa al mÃnim indispensable per a la discreció. Penses si ara mateix i amb aquestes mosses és el moment: ser o no ser discret, vet aquà el dilema. Recordes que tens el banyador a l’hotel. Seus a un banc: masses idees ballant per les teves neurones i masses pits que reclamen la teva contemplació. Calma, noi!
Miro cap a la font i veig una senyora gran i gran descalça caminant per entre els dolls. Es veu que li prova perquè duu un gran somrÃs d’orella a orella. Sembla que hauria de patinar i trencar-se la crisma però aquesta senyora és del paÃs i sap perfectament el que fa. Quan veu la meva cara d’estaquirot em diu, en gallec, si sé que abans els orensans duien allà els pollastres per a desplomar-los perquè l’aigua calent els ho feia més fà cil. No pregunto que quins pollastres ( no sé si la senyora m’ho diu de debò o si m’ho diu en segones, que l’ironia gallega a vegades és difÃcil de captar ).
Penso: per què les sirenes no em diuen ni mu i aquesta senyora gran i gran em ve a parlar de pollastres? Déu ja em perdonarà però a vegades el món no pita: no hagués estat molt millor que les sirenes m’haguèssin vingut a parlar dels pollastres i que la senyora gran i gran no m’haguès dit ni mu? Sovint penso que Déu és una mena d’artista que té una obra massa extensa i que, per tant, quan l’encerta l’endevina, però sovint es fot de peus a l’orinal, que és un orinal còsmic, és clar.
Però la senyora gran i gran continua ( i jo em començo a desesperant pensant que amb la xerrera d’aquesta dona al final de les sirenes no en quedaran ni les espines ). Em diu que es diu Calpúrnia i que es descendent per lÃnia directa de la ninfa que va fer construir la font. Manda collons! Estic a punt de dir-li que, per a ser descendent d’una ninfa, les seves formes són poc eslilitzades però això, deixant de banda que seria una manca d’educació imperdonable, tindria una resposta per part d’ella la mar de lògica: tampoc és que vós sigueu un Adonis. No. I, a més, estic segur que vós també teniu ascendents romans: suposo.
Tot i que som a tocar de la primavera encara som a l’hivern. No fa fred però fresca sÃ. De tenir una piscina amb aigües termals al centre de la ciutat de franc per a tota la ciutadania jo en dic qualitat de vida. Un privilegi, simplement.
Voltant per les ruïnes romanes que hi ha una miqueta més amunt trobo un parell de gats vermellosos prenent el sol. Els saludo en la variant gallega de l’idoma gatenc i em diuen que el lloc és preciós però que les sirenes són massa grans per a ser pescades. Jo els hi contesto que, per a ells, són massa grans i per a mi, pobre picaplets barcelonÃ, són massa sublims. Però al menys podem contemplar-les mentre l’aigua continua bullint.
Després el Xaviño i la Merchiña – tant cientÃfics ells -Â’insisteixen en que les sirenes no existeixen i volen que m’apunti tots els ingredients d’aquestes aigües bullents que diu que van de conya per les pells – són dermatòlegs els dos -. Ara hi corro. Ho sento però prefereixo les sirenes. Sense escames, si pot ser.
|