|
Fills..., de l’atzar.
dissabte 15/març/2014 - 07:45 972 0
Som fills de l’atzar, sóc una à nima dispersa en el buit, en la total incomprensió dels sentits escampats..., sóc i ningú ho sap, ni tan sols jo ho sé; i vet aquà la desventura d’aquest atzar impropi.
Hi ha fills d’una i mil i una danses, hi ha fills que es creuen ser més fills de la seva pròpia i insulsa imaginació, hi ha fills de pares engendradors de l’absurd i dels ridÃculs més absurds tot i creure’s fills de la pròpia imaginació que els fa herois..., herois només imaginats; però tots, tots, només fills de l’atzar, només fills del no res i del buit dissolt en l’espai infinit i etern de les incomprensions que ens fa.
Hi ha fills del sexe, i només són sexe, res més.
Malgrat tot, ens agradi i els agradi o no, només fills no perennes de l’atzar... i molts, encara, pares i amants de frivolitats que enfosqueixen l’esperit pur de l’atzar que ens governa.
I volia que aquest atzar, no sé si maleït o no, em fes desaparèixer d’aquest espai que m’omple i m’ha omplert més de dolor frÃvol i incomprès, com sempre l’atzar actua a les palpentes. I volia el major dels oblits, i mai ser en aquest espai compartit, per què si l’atzar tot ho governa i fa i desfà ?,però aquest m’atrapa, ara, tot i no voler, tot i no voler ser-hi present, i em governa i en s governa, com dictadura que oprimeix i ens imposa..., la mare que et va parir, i disculpa!
Som fills, i filles, de l’atzar..., no em demaneu, que sé no ho fareu, perfeccions que no existeixen.
Sóc, i malgrat tot assumeixo sense planyiments, fill de l’atzar; i l’atzar mana, no jo.
|