| |
Trobada del xat.cat a Girona, l'hotel dels embolics.
 divendres 14/març/2014 - 09:29  1382  2
M'ho havia manegat de cine per anar dissabte passat a la nit per Girona amb la gent del Xat, fins i tot m'havia atrevit a insinuar per on m'agradaria moure'm.
Si he de ser sincer, tenia ganes de treure a passejar en Là tex en el seu més pur estil, però amb la vessant real. Tot anava sortint de primera. Em feia cosa pensar que algun dels assistents ens coneixia a tots dos, però mira, podia més el morbo que les explicacions i possibles recriminacions.
Feia dies que ja tenia sobre avÃs a la companya de feina i còmplice vital per a tal que el dissabte a les onze de la nit m'acompanyés fins les escales de correus i m'acomiadés amb una bona morrejada, (quan li vaig explicar va tardar una mica a reaccionar, però em va entendre, ja que m'en deu unes quantes d'aquest estil).
Ara que estem en petit comité us explicaré el que li vaig vendre a la companya:
Ella sap de fa temps que estic al xat i a més que explico algunes coses que potser no hauria de fer, (espero que algun advocat em pugui assessorar si escriure al bloc i amb un pseudònim pot arribar a ser alguna prova de delicte en cas de divorci, ja que si és aixà potser m'ho hauré de repensar) i a més sap que obertament parlo d'ella. No s'hi ha oposat mai, fins i tot li fa grà cia quan li tradueixo algun bocÃ, malgrat que perdi el seu possible encant ja que no domino massa fer de traductor.
Doncs bé, per evitar curiositats li vaig dir que hi havia una noia del xat que em tenia una mica encuriosit per coneixer-la millor i que sabia del cert que aniria a la trobada, per tant si m'acompanyava i em feia un bon acomiadament davant del personal, potser m'ajudaria a reforçar el meu paper de "bandidu".
Ara em direu que això de jugar amb foc et pot fer cremar els dits, doncs segur que teniu raó, però realment era el que jo volia per aquella nit. Certament, només pretenia que m'acompanyés i després se n'anés a les seves. Tant sols pensar que algú de vosaltres s'aprofiti de la informació que he retransmès, sense ella estar al cas, m'hauria semblat molt mal fet per part meva. Em calia trenar l'estratègia.
Per una altra banda, he de donar grà cies a en Sip, ja que em va facilitar la quartada a nivell domèstic, només li va caldre un petit esforç comunicatiu per convocar-me a una xerrada col.loqui amb tast de vins inclosa sobre les noves projeccions del vi ranci del Priorat. Evidentment va colar i em va permetre tenir carta verda per tota la nit del dissabte. No hi ha com tenir un amic ben considerat a la famÃlia, us pot ajudar i molt per fabricar quartades de primer nivell.
El tercer acte va ser el definitiu, la companya, amb la mosca al nas per saber més de la xatera que a mi m'hagués agradat conèixer, em va demanar insistentment més informació, per tant, a l'ensenyar-li les fotos que hi ha al perfil, només vaig sentir un "glups" que em va semblar sospitós, senzillament, em va semblar sentir alguna cosa d'un escot...... Coses de dones, vaig pensar sense dir res més.Val a dir que va ser el perfil d'un "exemplar" agafat a l'atzar, però que ja tenia vist. (Això és mentida podrida però ho poso per la llei de protecció de dades).
La companya em va traïr, he de confessar que a les onze de la nit vam parar el cotxe davant de correus, abans m'havia convidat a sopar al seu pis, portant jo la teca, tot sigui dit.
Un Riesling per les cloves que vaig fer obrir al vapor suau, regades amb un oli d'oliva extra-verge i un polsim de la pebra acabada de moldre i per seguir amb un scala-dei per acompanyar uns menudalls de joselito amb jotes.
Un cop a davant de Correus, si he de dir la veritat, vaig mirar i no vaig conèixer a ningú, hi havia un munt de gent que formaven diversos grupets, però cap de conegut.
Ella tenia molt clar quin paper havia de jugar, el seu. S'ho havia guardat fins al darrer moment i allà mateix va explotar:
Busca'ls i espereu-vos aquÃ, deixo el cotxe al parking dels jutjats i vinc amb vosaltres de marxa, em va dir tota seriosa.
Va ser un cop baix, molt baix.
No em podia permetre que això succeÃs, s'estaven barrejant dos móns diferents i potser no calia. Em sap greu per vosaltres i també m'en va saber a mi haver-li de treure del cap. Només puc dir que vaig mentir vilment.
Només va ser questió de fer-li creure que una persona de les assistents, era Ãnitma amiga de la meva Dona i que feia poc s'havia separat (uffff perdoneu-me però les neurones a moments lÃmits poden jugar males passades). Vaig posar cara de pena i com que ja haviem començat a fer de parella lingüistica, li vaig suggerir que podriem tornar a l'à tic i aprofitar les hores lliures que em quedaven per davant.
Aixà ho vam fer.
Per trencar una llança a favor meu, he de dir que porto tota la setmana fent-li empassar el que he anat escrivint aquets dies, de la manera que ho pugui entendre millor i paraula, que al proper vindrem els dos.
To be continued.
|
Contactes
Registra´t
