| |
VIATGE BARCELONA – SANTIAGO – OURENSE.
 divendres 14/març/2014 - 06:56  530  1
Sóna el despertador a les 4 del matÃ. Estic de vacances i de broma. Ara recordo: a les cinc m’ha de venir a recollir un taxi que m’ha de dur a l’areoport on he d’agafar un avió que m’ha de dur a Santiago, on he d’agafar un tren que m’ha de dur a Ourense, l’inici de la meva ruta.
Ahir vaig deixar les maletes enllestides. Tinc la sensació que com més viatjo més coses m’enduc. Però no em vull replantejar l’equipatge ara. Fer un petit repà s, esmorzar i acomiadar-me de la gata, que serà l’única que em trobarà a faltar.
El taxi és puntual. Barcelona està deserta i en un tres i no res som a l’areoport. La maleta pesa un colló de mico. Per què m’enduc deu llibres si només passaré a GalÃcia 15 dies i es segur que en compraré més? Perquè estic malalt de llibres. Els passejo amunt i avall d’una manera absolutament malaltissa.
A la porta m’entretinc llegint una estona la biografia de Curros EnrÃquez escrita per Ferreiro. A veure si puc anar a Celanova, el poble dels dos. Curros fou un gran rebel i és el gran poeta civil de la GalÃcia decimonònica, com Ferreiro és el gran poeta civil de la GalÃcia contemporà nia. Son el contrapunt del lirisme de Rosalia i l’esteticisme de Cunqueiro.
Em toca un seient al costat de la finestra. Genial. Com que sempre estic als núvols, quan realment hi sóc m’hi trobo com a casa. Vull continuar llegint però tinc son i miro de dormir. L’avió està ple, cosa que m’estranya una mica. Som divendres a les 6,45 de mitjans de març del 2014. Se suposa que estem patint la crisi més perversa de la història. Dels tripulants, l’únic que va de vacances sóc jo? La resta hi viatja per feina?
No m’agrada anar en avió. M’adormo i somnio mil i una catà strofes. Que hi ha un atemptat terrorista (que primer diuen que és de l’ETA però després resulta ser d’Alkaeda, o cos es digui ), que es para un motor, que hi ha una tempesta de Maria santÃssima ( hi poden haver tempestes per damunt dels núvols? ), etc... El que se’n diu un vol agradable.
Quan arribem a l’areoport reconec la meva maleta a la primera perquè porta l’emblema del ruc català amb qui tant m’identifico. Paro un taxi i li dic que em porti a l’estació per tal d’agafar el tren d’Ourense: 21 € ( el taxi de Barcelona me n’ha costat 28 ).
En tren que va de Santiago a Ourense és el que va a Madrid ChamartÃn. Em fa grà cia perquè quan l’anuncien sembla que pronuncien ChamartÃn a la francesa: Xamartén. He d’anar correns perquè just acabo d’arrivar i el meu tren surt en tres minuts. I en 45 minuts serà a Ourense, que és a 100 quilòmetres de Santiago.
M’agrada molt el paisatge gallec. Verds maragda, humits, tranquils. Avui, però, hi ha una boira que emprenya una mica i no em deixa contemplar tot el que voldria. Però no em vull adormir: a veure si em desperto a Madrid i faig un pa com unes hòsties i més amb la perversa consulta que tenim plantejada.
Progrès deu ser això: sortir del barri de Sant Antoni de Barcelona a les cinc del matà i abans de les 10 ser a Ouresense havent passat per Santiago, tot i que jo hagués preferit fer el viatge en tren des de Barcelona fins a Ourense en un vagó llit. Però resulta que el vagó llit és més car que l’avió i si no vas acompanyat per una senyora romà ntica no val la pena.
|
Contactes
Registra´t
