| |
Sexe virtual o sexe natural?
 dijous 13/mar/2014 - 08:24  1357  6
No em refereixo al ciber, més aviat al sexe d’empassar.
Intentaré explicar-me:
Ara mateix faig seguir un parell d’amigues i cadascuna em dona un punt de vista antagònic, realment m’agradaria poder fer un mix o posar-me un interruptor o fins i tot una aixeta, però no pot ser.
M’agradaria tenir un tercer, quart o cinquè (com a mínim) punt de vista i així poder destriar. A més posaria la mà al foc que segurament no sóc ni el primer ni el darrer mascle al que se li presenta tal disjuntiva.
El meu corassón locu, m’ha portat a tenir dues amants:
UNA, l’amor sagrat, companya de la meva vida, muller d’un altra i mare dels seus fills. Fa uns quants anys que ens entenem, tot i que cadascú a casa seva. Sé que a través dels xats que trepitja dia si i dia també, es nodreix d’altres amants passavolants, però no em fa res, sempre la tinc a prop i només em cal una petita trucada que si les agendes quadren, podem fer un pimpam. Ens va el rotllo fàcil, ràpid i didacte. Al cotxe, al tren o fins i tot a l’avió, un quartet o mitja hora de passió desenfrenada i després cadascú a casa seva, però pendents del proper pic. A vegades també deixem lloc per un bon àpat, el plaer gastronòmic mai l’hem renyit amb el plaer sexual, és un molt bon complement sota el nostra punt de vista i realment, que ens duri.
L’ALTRA, més jove, l’amor prohibit, el complement de les meves ànsies i al que mai renunciaré (mentre pugui), em demana que tingui temps, massa, fins i tot un dia sencer o un cap de setmana, (ves quina utopia), a vegades em sento com un esclau, però no em fa res si puc. El problema és que cada vegada em demana més, tant de dedicació com d’esforç. Ara se l’hi ha posat al cap que rendeixo poc, però clar, com li explico que tinc un amor sagrat a més d’un d’estar per casa? O sigui que ja he begut oli. Em vol fer dopar, com si fos un vulgar ciclista (amb tot el respecte pels que no es dopen, vaja), m’ha dit que em portarà d’Andorra unes pastilles blaves que fan miracles¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Ara bé, i perquè vull jo un miracle, si ja ho és que segueixi viu?
Què he de fer? Dir-li que s’hi posi un àpit que refresca? Deixar-la? Deixar-la fer?
A part de les Juanola, no he provat mai res en forma de pastilla que no sigui per curar tos o grips.
La meva reflexió ara mateix:
Tinc unes quantes amigues xateres que quan parlem d’aquets temes, em diuen que n’estan fins més amunt dels mascles dopats, que els hi porten massa feina i que normalment son dels que pel fet d’estar emplamadets, ja no cal que facin res, que treballin les altres…. Que al principi els hi feia gràcia (a elles) la novetat però que ara ja dura massa la comèdia divina.
L’amant més joveneta, la que em vol dur les pastilles d’Andorra, en canvi, em ven la moto que n’està apassionada de la meva conversa,tant la pre-coital com la post-coital, però que entremig li falta alguna cosa, fins i tot m’ha suggerit què em semblaria que algun dia vingues amb algun amic més jovenet i més durador, quasi que m’ha vingut al cap com si em demanés de posar un paper de calcar mentre follem.Em promet que no interferirà a la conversa, però que ajudarà a omplir…..
En resumides cuentes, que estic fet un embolic i no se com sortir-me’n de tot plegat, o sigui que repicant les campanes del company Sip, també m’agradaria dur a referèndum femení el saber què es prefereix en aquets casos.
CRONOLOGIA D'UNS FETS:
He de confessar que la setmana passada, el dissabte al matí, la Clàudia, va tornar d’Andorra amb ganes de fer-me experimentar, el resultat va ser el seguent:
Pastilleta de bon matí, fins al migdia vam seguir el procés habitual, és a dir, un paper de calcar no hagués fet nosa. (Potser les pastilles que es compren a Andorra fan menys efecte que les nacionals? Fa molts anys enrera, amb les aspirines es deia que eren més lentes d’efecte…). El resultat va ser que la pastilleta no em va fer ni fu ni fa.
A la tarda havia quedat amb l’amor Sagrat, només teniem una horeta. He de dir que no hi va haver collons de poder descarregar, s’en va anar amb la mosca darrera l’orella, però no vaig tenir valor de dir-li què m’havien fet pendre. La pastilleta ja semblava que havia fet el fa.
A la nit, a casa, em va tocar fer un festival que no m’havia passat de feia molts anys enrera, i he de confessar que no m’ho vaig passar gens bé i a més em vaig cansar com un ciclista fent els Alps. La pastilleta, va triomfar. Jo, em vaig cobrir de glòria davant qui no n’havia de saber res.
El diumenge al matí, que havia tornat a quedar amb la Clàudia, li vaig marcar tres gols i ella no va poder fer res per defensar la porteria, vaig marcar a totes dues porteries, la de davant i la del darrera, i el soci que no parava d’aixecar-se i dir que volia fer més gols. Ella, feta caldo.
Arribo a casa, i abans del dinar ja em reclamen una segona part del festival de la nit. Mentre m’hi estava dedicant, veig que el mòbil em comença a vibrar i és l’amor sagrat que s’ha convertit a la tauromàquia i diu que em dona una segona oportunitat a la tarda, té una horeta i vol que li dediqui una “corrida” que l’hi dec. Se’m gira feina i complicacions que no calien.
Personalment, semblo que de nou m’he retrobat amb en Monzó i la magnitud de la tragèdia, que no és la primera vegada que em passa, però això ja és una altra història que algun dia explicaré.
Ara bé la pregunta del milió de dòlars, què és més plaent?
Un bon cafè, curt, concentrat i calent?
O un got plè de cafè diluït, però que no té temperatura i quan te l’has acabat, t’ha omplert molt però no l’hi has trobat el gust????
I a les que no us agrada el cafè?
S’accepten opinions, gràcies.
|
| |
latex |
Per al.lusions... :)
Friday, March 14th 2014, 8:07 PM
Vilmaaa, sempre, sempre, sempre, confio amb una dona, i si em diu que obri la boca i tanqui els ulls, obeeixo, sé que eren blaves pq m'en volia fer pendre una segona i no va colar........Una cosa és confiar i l'altra fer el gilipolles.
Nenika, gràcies, m'has fet pujar l'ego per no dir res més.... ho sento, és conya, més que res, pots llegir el meu primer bloc i veuràs per on vaig, tot i que només puc dir que de moment no hi ha cap guió inventat, però mai diré la proporció de la veritat, m'agradaria ser com la cocacola del xat: Oberta i consumida, si la guardes, perd massa.
Bertran, ho sento, va ser força de causa major, però ara esmolaré els dits i m'explicaré en un altra bloc, ja que te delicte el que vaig fer.
Salut.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
