|
TEUCROS, FUNDADOR DE PONTEVEDRA
dilluns 10/març/2014 - 04:45 536 0
M’explica el Xaviño que el fundador de Pontevedra fou el pobre Teucros, el millor arquer grec de la guerra de Troia. No és que ell fos especialmente hábil: és que Apol.lo li havia regalat un arc amb el que era imposible fallar. Aprofitant l’avinentesa ell volgué utilitzar l’artc apol.loni i enllestir la guerra d’Il.lion, però vet aquà que els Déus volien sang i espectacle i no es conformaven amb una sola mort, aixà que Zeus trencà la corda de l’art i salvà Hèctor, que havia de caure molts patiments després, davant d’Aquil.les.
Però en realitat si Teucros és famòs és pels seus embolics familiars. Ell era a l’hora germanastre d’Àjax, un dels cabdills aqueus, i nebot de PrÃam i, per tant, cosà d’Hèctor i Paris. Va anar a la guerra a favor dels grecs i fins i tot va ser un dels que es va posar a la panxa del cèlebre cavall de fusta per tal de d’entrar dins de Troia com un cáncer furibund. Àjax va caure i Telèmon – el pare dels dos, malgrat que amb diferents senyores – va tenir un disgust immens i deia que se l’havia de venjar tant sà com no i que ho havia de fer Teucros. Però Teucros no sabia de qui venjar-lo perquè creÃa que Àjax s’havia suicidat. Com podia venjar-lo si s’havia suicidat: rematant-lo?
Val a dir que en Àjax era un individu força enze que es va emprenyar com una mona perquè els cabdills grecs van decidir que l’armadura d’Aquil.les – mort per Paris, cosà de Teucros fundador de Pontevedra – havia de ser per Ulisses que, al cab i a la fi, era qui havia tingut l’original pensada del cavall de fusta que va desfer el nus gordià de la guerra d’Illion. EmprenyadÃssim, Àjax decideix carregar-se ell tot sol el que queda de l’exèrcit grec, però Atenea fa que tingui un miratge i que es pensi està destruint a matadegolla un exèrcit quan, en realitat, està escabetxinant un ramat de xais.
Quan Àjax se n’adona de que ha fet el ridÃcul vol suïcidar-se però Tecmessa, la seva senyora, li diu que pari de fer ximpleries immediatament, que ja és grandet per a segons què. Total, que en comptes de matar-se Àjax se’n va a enterrar l’espasa que li havia donat Hèctor. En aquestes es troba amb el nostre heroi- Teucros – que li diu que s’ha trobat Calcantos l’endevà i que li ha dit que ell – Àjax, entenguem-nos – moriria si sortia viu de la seva tenda. Total que com tenia l’espasa d’Hèctor migenterrada dreta s’hi tira a sobre i es suïcida. Ja veus tu.
Telà mon – rei d’Egina – no està per històries idiotes i li fot una potada al cul a Teucros. No el vol a casa seva de cap manera. I li diu que haguès preferit mil vegades que el mort fos ell – Teucros, entenguem-nos – que no pas Àjax. El pobre Teucros es va arronsar d’espatlles i va tocar el dos. Si Telà mon no el volia com a fill, ell no el volia com a pare.
Fou aixà de Teucros tocà pirandó d’Egina i va anar a Xipre on fundà l’urbs de Salamina, que encara existeix i es casà amb la filla del rei xipriota. Però Teucros trobava que a Salamina hi fotia moltÃssima calor, va dir que ho sentia molt i es va tornar a fer a la mar. Navegant, navegant va trobar i fundar Cartagena que li va semblar un lloc idoni per viure. Però quan va arribar l’estiu i va comprobar que el calor fustigava tant com a Salamina va dir que ni parlar-ne. I va deixar Cartago Nova fundada i va fotre el camp.
Aquesta tercera vegada navegà tan lluny que travéssà les aigües de la Mediterrà nia i arribà a les aigües de l’Atlà ntic, penÃnsula ibèrica amunt, fins que trobà la ria de Pontevedra i al seu vertex va decidir construir la seva llar, la seva ciutat, el seu reialment i la seva pà tria. I hi va estar fresc.
Els erudits discuteixen quin és el nom que va posar a la ciutat. Els uns diuen que li va posar Helena en honor de l’amant de Paris, d’altres diuen que li va possar Odisseos, en honor d’Ulisses. Ves a saber com va anar. El que està clar és que això de Pontevedra no ve dels grecs, sinó dels romans.
La placa que hi ha a l’Ajuntament de Pontevedra, però, ho explica més curt i en vers castellà :
FVNDOTE TEVCRO VALIENTE
DE AQVESTE RIO EN LA ORILLA
PARA QUE EN ESPAÑA FVESES
DE VILLAS LA MARAVILLA
DEL ZEBEDEO LA ESPADA
CORONA TU GENTILEZA
VN CASTILLO PVENTE Y MAR
ES TIMBRE DE TV NOBLEZA
Que traduït al gallec pel Xaviño queda:
FICHOTE TEVCRO VALENTE
DE ISTE RIO NA BEIRA
PARA QUE EN ESPAÑA FOSES
DAS VILAS A MARABILLA
DO ZEBEDEO A ESPADA
COROA A TUA XENTILEZA
VN CASTELO PONTE E MAR
E SENLLEIRO DA TUA NOBREZA
No cal dir que les conclussions a que arriben els arqueòlegs són lleugerament diferents a aquestes, però infinitament menys interessants o sigui que en prescindirem.
|