| |
MÉS PERIPÈCIES GALLEGUES
 diumenge 9/mar/2014 - 05:45  565  1
LA VIRXEN DA ROCHA.
Diuen que la Virgen de la Rocha – a Galícia tenen la mania d’anomenar verges a les Mares de Déu – és el monument més visitat de Baiona. Fet i fet, es al municipi de Baiona però fora de la ciutat, com si estiguès al Tibidabo, posem per cas.
La veritat és que jo – que sento una veneració immensa per les mares, que em semblen els éssers més perfectes del regne animal- – no sento cap veneració per les verges i trobo que el tripijoc que ha fet l’església catòlica amb Maria – que, com tothom sap de verge no en tenia res, ja que a banda de Jesús va tenir d’altres fills – em sembla molt lamentable. Això només s’explica – anava a escriure “es justifica” però no es justifica de cap manera – per la misòginia brutal de Pau de Tars. Tota la concepció antifemenina del cristianisme ve de Pau i el que és estrany és que les cristianes se’n van poder aprofitar creant a les parròquies un contrapoder contra el seus marits. No opino en absolut que les dones siguin pèrfides sinó que, en general, penso que són millors que nosaltres, però aquest ser millor comença sempre per ésser molt més intel.ligents.
Ens explica el guia que la construcció del monument va trigar vint anys (ara ens volen vendre que abans es treballava més depressa els reaccionaris que opinen que qualsevol temps passat fou millor ). Dificultats del terreny i dificultats financeres, com sempre. Nihil novum sub solem.
La idea de l’estàtua fou de l’enginyer Laureano Salgado Rodríguez – jo mai no haguès dit que els enginyers es dedicaven a fer Mares de Déu, però per què no ho haurien de fer si l’església és una pagadora amb tants possibles i, de passada, es podien guanyar el cel? Està esculpida en granit – que és el mineral de minerals de Galícia – per Antonio Palacios, que és el Clarà dels gallecs.
En allò que insisteixen els guies i que és el que més crida l’atenció de la Mare de Déu són la cara i les mans fetes en marbre. Aquesta cara i aquestes mans foren fetes pel nostre compatriota valencià Marià Benlliure i són d’una delicadesa absoluta. Suposo que no és un sacrilegi pensar que també li podia haver esculpit els pits: més maternal que els pits no hi ha res, no?
La Mare de Déu de la Roca no porta Jesús en braços sinó una barca. Li estava dient al seu fill que es dediquès a fer de fuster i no es compliquès la vida les mars i els pescadors, que eren gent estranya que parlava amb sirenes i menjaven masses crustacis. Déu no la va creure. Tal com ho reflexa Max Ernst en un quadre memorable, la Maria va deixar les natges del seu fill diví més vermelles que un tomàquet. Però no hi va ser a fer. Uns i altres es van embarcar en una història que transformaria el món però que a Maria només li duria que mals de cap i immensos mals de cor.
Jo no sé si la Mare de Déu de la Roca és la mateixa que la Mare de Déu del Carme o si no és la mateixa. Bé, fet i fet, sí que sé que és la mateixa perquè, com diu precisament el mossèn de la parròquia del Carme de Barcelona, de Mares de Déu només n’hi ha una, tot i que es disfressa de mil maneres. Però vull dir que amb la barca i tot plegat semblaria adient que fos la del Carme, la patrona dels pescadors, la que es va aparèixer per la Pentacosta en un núvol a uns pagans que es van convertir de cop i la que ens assegura – amb el vist i plau d’una munió de papes – que si el dissabte següent a la nostra mort som enterrats duent l’escapulari, ens estalviarem el purgatori. El problema és que les coses han evolucionat de manera que ara ja no existeixen ni el purgatori ni l’infern i tothom va al cel perquè Déu ha optat decididament per la misericòrdia. O si més no això és el que explica el meu mossèn.
La visió des dels peus de Maria de l’Atlàntic, excepcional. Maria i mar. Vida!
|
Contactes
Registra´t
