txeic-tgn |
Treball de recerca...hehe
Saturday, March 8th 2014, 5:32 AM
We don't eat
If this is redemption, why do I bother at all?
There's nothing to mention, and nothing has changed
Still I'd rather be working at something, than praying for the rain
So I wander on, till someone else is saved
I moved to the coast, under a mountain
Swam in the ocean, slept on my own
At dawn I would watch the sun cut ribbons through the bay
I'd remember all the things my mother wrote
That we don't eat until your father's at the table
We don't drink until the devil's turned to dust
Never once has any man I've met been able to love
So if I were you, I'd have a little trust
Two thousand years, I've been in that water
Two thousand years, sunk like a stone
Desperately reaching for nets
That the fishermen have thrown
Trying to find, a little bit of hope
Me I was holding, all of my secrets soft and hid
Pages were folded, then there was nothing at all
So if in the future I might need myself a savior
I'll remember what was written on that wall
That we don't eat until your father's at the table
We don't drink until the devil's turned to dust
Never once has any man I've met been able to love
So if I were you, I'd have a little trust
Am I an honest man and true
Have i been good to you at all
Oh I'm so tired of playing these games
We'd just be running down
The same old lines, the same old stories of
Breathless trains and, worn down glories
Houses burning, worlds that turn on their own
So we don't eat until your father's at the table
We don't drink until the devil's turned to dust
Never once has any man I've met been able to love
So if I were you my friend, I'd learn to have just a little bit of trust
Amb la traducció "tonta" del gogogogole:
Si aquesta és la redempció , per què em molest en absolut?
No hi ha res a dir , i res ha canviat
Encara prefereixo estar treballant en alguna cosa, de pregar per la pluja
Aixà que em pregunto a l' , fins que una altra persona es guarda
Em vaig mudar a la costa , sota una muntanya
Nedem en l'oceà , dormia en la meva pròpia
A l'alba , m'agradaria veure les cintes de sol de tall a través de la badia
Recordo totes les coses que la meva mare va escriure
Això no mengem fins que el seu pare a la taula
Ja no es beu fins que va tornar del diable per la pols
Ni una sola vegada ha qualsevol home que he conegut estat capaç d'estimar
Aixà que si jo fos vostè , m'agradaria tenir una mica de confiança
Dos mil anys , he estat en el qual l'aigua
Dos mil anys , enfonsat com una pedra
Desesperadament abast per a xarxes
Que els pescadors han llançat
Tractant de trobar , una mica d'esperança
M'estava sostenint , tots els meus secrets suau i amagar
PÃ gines estaven doblegades , llavors no hi havia res en absolut
Aixà que si en un futur pot ser que necessiti a mi mateix un Salvador
Vaig a recordar el que estava escrit a la paret
Això no mengem fins que el seu pare a la taula
Ja no es beu fins que va tornar del diable per la pols
Ni una sola vegada ha qualsevol home que he conegut estat capaç d'estimar
Aixà que si jo fos vostè , m'agradaria tenir una mica de confiança
Sóc un home honest i veritable
He estat bo per a vostè en tot
Oh , estic tan cansat de jugar a aquests jocs
Acabà vem d'estar corrent cap avall
Les mateixes lÃnies velles , les mateixes velles històries de
Trens sense alè i , glòries desgastats
Cases en flames , mons que giren sobre el seu propi
Aixà que no mengem fins que el seu pare a la taula
Ja no es beu fins que va tornar del diable per la pols
Ni una sola vegada ha qualsevol home que he conegut estat capaç d'estimar
Aixà que si jo fos vostè el meu amic , m'agradaria aprendre a tenir una mica de confiança
|