| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de sip
|
|
| |
Parfait d´amour...
 dilluns 3/mar/2014 - 12:21  1322  8
Retrobar vells amics, fa que rebrotin records que tenim guardats molt endins. Aquesta història no tenia intenció d’explicar-la aquí per què no va ser especialment glamorosa. Però un comentari al blog d’en Latex me la va recordar i m’ha vingut de gust compartir-ho.
Aquesta és una batalleta autèntica que va passar amb l’amic Latex...Demostra que de joves ja apuntàvem maneres, però que de ingenuus i ximplets no ens hi havíem pas de tornar.
Aquell era un pis d’estudiants “singular”, tot i que d’estudiar, el que s’en diu estudiar...no era pas l’activitat principal. Ara bé, tot el relacionat amb l’aspecte ludico festiu ho tocàvem , hi ho tocàvem molt bé.
A diferència de la resta de pisos d’estudiants masculins, al nostre pis es menjava molt bé, tant Latex com un servidor ja teníem inquietuds gastronòmiques en un moment en el que de la gastronomia ni s’en parlava i el mèrit era a més practicar-la en una economia estudiantil de guerra.
Un dia vam aconseguir convidar a un grup de noies a sopar a casa, eren quatre noies i de molt bon veure, nosaltres també érem quatre...tot lligava. Teníem molt bona fama i aquell sopar havia de suposar un punt d’inflexió en l’aspecte sexual. De riure rèiem molt, però de “triumfar” francament ho fèiem poc...
Vàrem preparar tot un menú especial amb l’intent de seduir a les il.lustres convidades , tot preparat fins a l’últim detall...inconscientment tots pensàvem si hi hauria alguna possibilitat de que el ressopó continués a les habitacions en forma de fi de festa amb final feliç. Tot i que mai s’en va parlar obertament, ( o si?) tampoc es descartava.
Espelmetes, estovalles, flors, un menú preparat amb tocs afrodisíacs...ens faltava el beure, o alguna cosa especial. Vàrem anar amb tots els diners que havíem pogut aconseguir a la bodega del final del carrer, necessitàvem alguna cosa amb el grau suficient d’alcohol com per fer saltar perjudicis “femenins”, però que no es notés massa...Ja se sap que l’alcohol obre moltes portes.
Aquella botiguera que era una garsa, ens va veure a venir... ens va vendre una cosa que no podia fallar i que segurament només podia vendre a uns “gilipolles” com nosaltres...era un licor que segurament només s’en havien fet poques ampolles...per què amb aquell nom i aquell color tenia delicte...es deia “Parfait d’ Amour” i era de color lila...segurament la cosa més dolenta, cutre i enfalagosa que he begut mai.
Vàrem considerar que oferir aquell brevatge a les il•lustres convidades suposaria la seducció immediata i que després d’alló ja només podia venir sexe desenfrenat....
Va arribar el dia, i tot estava preparat fins l’ últim detall...seguts a la taula estratègicament per tenir més converses, música tènue comencem amb els aperitius....
I sona el maleït timbre...eren uns amics “voltors” que apareixien sovint per casa...eren uns companys que venien de Barcelona de tant en tan feien escala tècnica al pis i es venien a alimentar allà. ( sabien que sempre hi havia un plat i un matalàs...). Els intents per no deixar-los pujar van ser infructuosos i els molt cabrons es van apuntar al sopar.
El que havia de ser un sopar romàntic, es va convertir en una sardana...el licor era molt dolent, gairebé imbevible, tot el glamour a la merda, els autoconvidats que eren uns artistes s’en van emportar tot el protagonisme, tenien més gana que un mestre, s’ho van menjar tot...i el sopar es va acabar com el rosari de l’aurora. Jo diria que fins i tot vàrem pixar lila uns dies...
No he vist mai més cap ampolla de Parfait d’ Amour, i certament no m’estranya... per què amb el dolent que arribava a ser, el més normal et vinguessin ganes d’anar a cremar la destil•leria.
Des d’aquell dia quan teníem una cita, desconnectàvem el timbre i anàvem per un beuratge amb solvència contrastada...
El que podria haver estat una magnífica història per ser explicada en aquest blog es va convertir en una anècdota divertida, que ben mirat ara pot fer gràcia, us asseguro que en aquell moment però no ens en va fer gaire...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
latex |
Menú degustació:
Tuesday, March 4th 2014, 5:38 PM
Entrants, quatre patatones i olives, no en sabiem més, teniem 19 anyets.
De primer, uns calamarcets farcits, amb una farcimenta a base de les potes, ou dur i pinyons. Us recomano francament la convinació pinyons-calamars, tot i que amb mesura, massa pinyons, enbafen. Un bon sofregit de ceba i tomata i a fer el xup-xup.
De segon, un llenguado a la miniere, per sucar-hi pa i els dits.
De postres, només vam arribar a un pressupost per oferir grana de capellà, això si, amb un muscatell que cridava els àngels.
Sip, Juraria que encara tindriem pressupost per repetir-lo no?
Alguna jovinzella s'apunta????? (ja desconnectarem timbres i mòbils, paraula).
Alea iacta est.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
