| |
De segones rebaixes, Sexe als emprovadors.
 dissabte 1/març/2014 - 07:41  1500  2
Zara, Stradivarius, Celio, Cortinglish, Desigual, Dutti,
La setmana passada, aprofitant una visita a la capital amb la companya de feina, ens vam escaquejar una estona anant de rebaixes, vam començar per La Maquinista. Quin nom més suggerent per un centre comercial. Val a dir que només a jutjar per la zona d'aparcament, quasi desèrtica, ja em va fer remoure aquell cuquet savi que a vegades volta per l'estòmac i amb una mica de sort baixa una mica més fins arribar a parts més sensibles. Guardaria l'opció pà rquing pel final.
Em vaig aguantar com a bon minyó i vaig seguir les instruccions de la companya que ja em proposava una ruta de botiguetes amb més o menys renom al meu santoral poc capitalista.
Vaig quedar molt decebut de la gran majoria, una mena de sergent xusquero assegut (o asseguda) a l'entrada dels emprovadors, em barrava el pas constantment, fent que les hores invertides a donar-li consell i suport moral a la companya per a tal d'endur-se un munt d'andròmines als minúsculs emprovadors, es veiéssin estroncades de la meva presència. El meu gos en un poz, m'havia de quedar fent vigilà ncia per la zona de risc i d'enveja de la resta de noies que sà les deixaven entrar de dues en dues als emprovadors. Potser és que no feia cara de Marit o de Parella jo? Segurament no....
De tots els que vam anar passant, de la maquinista, només en guardo un bon record del Zara. Un plaer el tracte i un plaer més gran l'estona viscuda. La joveneta que guardava l'entrada al misteriós lloc, possiblement em va pendre per l'amant ric que duia l'amistançada de compres i que per tant, si jo era el pagador, havia de poder entrar per a poder triar la compra. Mai res més lluny de la realitat, paraula. Però evidentment no ho vaig desaprofitar i d'una revolada vaig seguir la companya que ja duia el mà xim de peces que li permetien entrar als emprovadors.
Quina bojeria, una quinzena de Dones pel cap baix, que havien notat la presència masculina al recinte. De cop, les cortinetes dels emprovadors s'anaven fent lliscar d'una manera subtil fins que hi hagués el suficient espai per on jo pugués intuïr una mica el que s'estava coent a dins.
L'amiga, que és una garça, suposo que ja ho tenia tot preparat. Es canviava davant meu amb la cortineta a mig tapar, per tant podia tornar a veure la carn que ja coneixia però amb nous entrebancs sintètics. Imagineu-vos com anava la història, que a cada nova peça de roba, es dirigia a mi amb una veu altÃssima, forta i potent, demanant-me com la trobava.... si el que s'havia emprovat m'agradava com l'hi esquèia.
No sé si el que pretenia era posar-me a mi en evidència o simplement es volia exhibir davant les altres dones, ja que era d'efecte immediat:
A la que obria la boca i feia còrrer les cortines del seu emprovador, automà ticament veies com la resta d'emprovadors es movien i en sortia un caparró femenà que prenia vistes de la situació. Evidentment, cada emprovador era un món, una, m'ensenyava els pits, l'altra, sortia amb uns texans a les mans i lluïnt un tanga quasi inexistent, una altra, vestida i plena d'etiquetes, en fi, tot plegat com un reclam a amagar-me i pensar que d'allà dins no en sortiria viu.
El cert és que al moment de mà xima visibilitat, em va agafar per un braç i em va fer entrar dins el minúscul emprovador, se'm va penjar del coll i em va agafar tota la cintura amb les seves cames, duia uns pantalons blaus súper arrapats que havia trobat fent espeleologia rebaixera, i a cau d'orella, mentre me la mossegava un xic, em va dir que només volia provar la resistència d'aquets pantalons davant friccions fortes i situacions de malabarisme. Realment havien passat el test d'stress, els pantalons si, jo no el vaig passar.
Li vaig estampar morrejada mentre li vaig engrapar el cul ben fort amb totes dues mans i no la deixava tocar de peus a terra, quan me'n vaig adonar, vaig veure que la cortina de l'emprovador estava totalment oberta i hi havia un munt de caps silenciosos que ens estaven mirant. Poc a poc, a desgrat i amb el cap cot, la vaig anar separant de mi, vaig tenir la sort que també s'havia sentit massa observada i s'havia frenat. Em va donar el seu maletà de feina i em va dir que me'l poses. No podia entendre el perquè fins que en intentar fer quatre passes em va quedar clar.
El maletà era per dissimular la trempera que portava. Es va vestir rà pidament amb la seva roba original, va agafar tota la roba que s'havia emprovat i al sortir la noia que vigilava la va interrogar de com li anava tot plegat, evidentment amb un somriure d'orella a orella. Jo em volia fondre, però mira, no ho vaig fer.
La companaya, va agafar tota la roba que duia, li va deixar a sobre una mena de taulell i li va etzibar que ja tornaria un altra dia. Em va estirar pel braç i com si anéssim amb un jet privat, vam volar fins al parking, el cotxe encara estava sol i al lloc més allunyat de tots. Va ser la nostra.
Sense treure'ns la roba, de cintura fins al coll, clar, vam poder fer de les nostres ben tranquilament, suposem que només van disfrutar (a part de nosaltres) els vigilants de seguretat, ja que just al davant teniem una cà mera que semblava boja de moviments buscant un angle satisfactori.
Què hi farem, ara tocarà mirar per Mr google si ens han posat en alguna web d'aquestes que es dediquen a pillar situacions compromeses.........
Per cert, per a futures rebaixes, s'admeten suggeriments.
Diuen que hi ha 30 dies per fer devolucions???????????????
De quina mena? hehehehe
|
Contactes
Registra´t
