| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
La vida ens apunyala.
 dissabte 1/març/2014 - 02:45  1045  3
Què hi farem si és aixÃ..., qui no s'hi ha trobat mai?,mil i una ocasions més o menys repartides i uns més i altres menys, i la motxilla dels anys s'omple de pedrots més i més gruixuts, però no cal mirar de buidar-la la motxilla si no directament llençar-la a mar, i viatjar sense llastres ni pesades cà rregues i, si cal, sense equipatges.
A mida que madurem, i més i tot, ens adonem de les punyalades rebudes, que ens han esquinçat sense remei..., si les tenim en compte som morts, som mortes. I la vida ens la te jugada, és el què te la vida també que ens la té jugada i no perdona; que no tot són flors i violes. No em vull posar pessimista ara ni molt menys, de cap manera, i és un fet que la vida ens apunyala per l'esquena.
Clar que els anys i les experiències sempre són de la nostra banda i ens ajuden a guarir i cicatritzar ferides; i amb els anys tot es posa a lloc, no sempre però sà acostuma a ser aixÃ, i el què resta per sempre és tot el bo que la vida ens ha dut, ens du i ens durà , amb posat més o menys avorrit però amb l'à nima encesa de rialles.
Sempre un somriure, sempre una rialla disposada, i una abraçada d'escalfor, gratuïta i entregada,res més no caldria.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
