|
Ben nu davant d'un teclat.
divendres 28/febrer/2014 - 10:32 1086 0
Quarts de tres de la matinada, entro a fosques i no voldria despertar ningú, una maleïda ensopegada em fa la guitza a l'entrada del despatx, superat el passadís... en fi, coses de la ginebra en excés, aquell segon gin tònic potser sobrava.
Entro doncs al despatx i encenc l'ordinador tot tancant la porta amb cura, em disposo a escriure un nou bloc fent en word una mena d'esborrador, mirant d'explicar aquella nit de "tapeo" amb uns amics, i unes copes en acabar amb dos d'ells; nu, tot nu, ben nu davant d'un teclat; no tinc fred, no em calen robes, només una pantalla i un teclat, i una memòria recent, molt recent. Tan sols quatre línies, estic ben espès; l'alcohol, un xic en excés, a voltes ajuda, avui no és el cas, m'enrotllo massa, m'enrotllo massa i penso en tu, i penso en aquesta nit mig interrupta; i què deu ser una nit mig interrupta?; sí, no me'n sortiré pas i esborro l'escrit, demà serà un altre dia, ..., demà tampoc, només això, només això... Sempre hi haurà un altre demà. Em perdo en la xarxa més barroera, en la matinada, ben nu i davant d'un teclat.
|