| |
Li digué: "vols fer l'amor amb mi"?
 dimecres 26/febrer/2014 - 08:58  1190  3
Salou, estiu 1987, tenia 21 anys.
Per aquella època acostumava a anar diumenges tarda a una "disco" de Salou, una on només arribar-hi el "goril·la" de l'entrada em donava pas amb salutació cordial i pròpia d'un client habitual i fidel... Res però d'això, simplement gaudia del privilegi de ser el germà de ma germana qui sí coneixia, ella i la seva amiga, aquell amable porter de feia temps de no sé què, i com sabia que jo era germà de ma germana i amic de l'amiga doncs tenia l'entrada de franc i amb una salutació era prou sant i senya per tenir les portes obertes d'immediat. Mai vaig pagar entrada en aquella "disco" propera de la fira vora el mar, ni diumenges tarda ni dissabtes nit.
Els diumenges tarda, tret d'alguna excepció, acostumava a anar-hi tot sol a aquella discoteca de moda, quan no hi anava amb algun amic o altre.
Aquella tarda d'estiu del 87 anava ben sol, no em calia ningú més, amb la meva planta i la meva força i aspecte juvenil, coi que era jove!; tenia prou amb la meva furtiva mirada per causar efecte en més d'una jova o no tan jova o grupet de dones i donetes... Sempre he estat més aviat reservat i tímid però la meva habitual mirada de milhomes i el meu llenguatge corporal i gestual eren més que suficients per insinuar el què.
Vaig conèixer, ja la tenia "clixada" d'algun dissabte nit, una noieta baixeta però molt ben proporcionada, no li mancava de res tot i no ser massa maca, tampoc era molt important tot i que tampoc era lletja..., recordo que era aragonesa i era allà Salou de vacances, tenia un no sé què que m'atreia, aquella mirada de picardia, per dir-ho d'algun mode; la tragué a ballar quan allò de les cançons lentes de llavors, després d'esbrinar ben bé aquells ulls i aquella mirada que m'estava estudiant amb detall. Al minut d'encetar el ball i ben agafats, després d'una curta presentació, li vaig etzibar de sobte, li digué: "vols fer l'amor amb mi?"; allò de follar em resultava massa barroer, no anava amb mi ni en una situació mínimament "romàntica"; ella mig avergonyida i tímida de sobte, tot somrient, em respongué després la seva inicial sorpresa: "i tu?". Uf, aquella noia tenia 16 anys, això em digué...
Tot i la meva aparença de milhomes, jovenet això sí, li vaig respondre a la seva pregunta-resposta: "jo t'ho he preguntat primer..." i així seguírem uns minuts tot jugant al gat i la rata fins que el gat agafà de la mà la rata i la tragué d'allà amb determinació, per anar a una altra discoteca distant tot i anar-hi a peu, on també tenia via lliure i era assidu les tardes de diumenge, i on podríem fer dels reservats el nostre niu d'escalfor; ella no dubtà en deixar-se endur per mi, no es resistí gens i ben al contrari se la veia divertida i il·lusionada per tot allò que vivia en aquells instants màgics i calents, d'escalfors adolescents i juvenils.
Un cop dins la "disco" de lliure entrada, ens feia honors al seu nom..., ens vàrem encaminar directes a un reservat mig fosc, tot i freqüentats per tothom al seu voltant. Allà ens vàrem desfer en carícies i petons encesos, acaronant-nos i palpant fins els més recòndits dels racons dels nostres cossos joves i humits; ens petonejàvem bojament com si aquell fos el nostre últim dia en la Terra...; ni puta idea tu, per molt que pensi, de com es deia aquella noieta de 16 anyets; potser m'embalava més del compte i ella només era un objecte de peluix a les meves grapes insistents i repetides; era ella menor i jo un jove de 21 anys, tot i que sospitava la seva experiència superés la meva; sí recordo, això sí, com si ho veiés, la seva faldilla ajustada de cuir negre, i li vaig passar les meves mans, els meus dits, grapejant-la sense treva, per sota les seves calcetes ben humides, tot acaronant aquells llavis vaginals ben lubricats i calents, mentre els nostres petons anaven a més i més i més, follament fusionats tots dos en un...
Arribà el moment àlgid, la meva trempera no podia aguantar més, el pantaló es feu petit i la cremallera calia d'un recanvi reforçat, a punt de rebentar... Ella no feia més que repetir i repetir que era boig, mentre es deixava anar i grapejar entre gemecs públics, rodejats d'aquella gernació, tot i a mig fosques s'endevinava... Tot m'era igual, tot era sexe, i no hi havia res més als voltants, només érem ella i jo, només, i la nostra escalfor instintiva i desbocada. Llavors fou quan ja no vaig poder més, li digué que anés amb mi al wc de senyors, ella no gosava, jo insistí i li digué que jo hi anava i allà l'esperava, cinc minuts, hi vaig anar i allà l'esperaria, allà me l'havia de cardar i ben bé com animals, no hi havia precaucions ni condons ni res semblant, només desig; jo tancat allà amb l'esperança que ella es deixés anar del tot; als dos minuts sabia ja que no ho faria, li mancava prou valor i més per entrar al servei d'homes; però havia de deixar anar aquell neguit que m'oprimia, tot solet i ben complet, com de costum...; després d'aquell joc de solitari, mig a les fosques i en aquell lúgubre lavabo de la "disco" vaig sortir ben relaxat, mig satisfet, vaig agafar de la mà la noieta aragonesa i vàrem fer manya a la sortida, jo havia d'anar a treballar de nit i se'm feia tard, vàrem marxar i en acomiadar-nos ens vàrem citar per la setmana següent i ja amb el previ propòsit d'enllestir allò pendent, aniríem per feina i sense embuts, amb temps; ella es quedà a Salou, jo vaig marxar, encara amb la trempera per desfer tot recordant-la aquella nit amb alguns solitaris més...
Aquella tarda-vespre d'estiu del 87 ens acomiadàrem amb l'ànsia de retrobar-nos de nou, als pocs minuts decidí no tornar-la a veure mai més, si ella acudí a la cita no em va trobar; ni em va agradar del tot ella ni la seva actitud tan primerenca i lasciva, tan jova..., fins i tot la vaig menysprear i insultar de pensament, i potser alçant la veu; ja no més, amb ella no. Ens vàrem dir adéu sense saber-ho, en sortir de la discoteca aquella, lliurement; un darrer petó lasciu; eren altres temps, jo aquell milhomes de 21 anyets, ben mudat i plantat, amb la mirada furtiva, però més aviat tímid i reservat, més aviat sí... Ella no sé pas si sí o si no; jo vaig marxar d'allà, ben ferm, ben plantat i ben mirat i, tan verge com hi havia entrat.
|
Contactes
Registra´t
