| |
Perifèria del teu univers
 dimarts 25/febrer/2014 - 03:13  1018  0
Instal·lat en el silenci, en el meu silenci voluntari i dolgut, instal·lat en el meu propi astorament, instal·lat en mi i en la meva pròpia òrbita desorbitada. Instal·lat en la placidesa d’aquest desassossec assossegat.
No m’esborris més, no si us plau, no em foragitis d’aquesta perifèria del teu univers, del teu món tan concret, deixa’m que et guaiti des d’aquesta llunyania, des d’aquesta òrbita desorbitada de la perifèria del teu univers.
Mira’m, mira com en silenci et miro des d’aquesta llunyania volguda i inevitable, mira’m, mira des d’aquest teu univers vetat al meu petit món, mira’m, i no m’esborris d’aquesta perifèria teva, llunyana però teva.
I encara que fos per un instant, i en un moment donat poder trencar les barreres i nebuloses, i dels forats negres que ens separen, tu en el teu propi univers i en el món dels teus móns, jo desorbitat en aquesta perifèria immutable i distant, volguda i en la mirada constant i fixa en un univers més enllà de les paraules, en el teu univers.
No m’esborris, no si us plau, i deixa que orbiti eternament des d’aquesta perifèria que t’escriu.
|
Contactes
Registra´t
