|
El valor d'un amic
dijous 17/juliol/2008 - 06:02 1631 2
Ahir vaig rebre la notícia de que un amic se'n va a viure fora de Menorca, la notícia em va agafar per sorpresa, sobretot, per ser tan sobtada. De seguida li vaig escriure un email, necessitava que sabés que l'estimava i que el trobaria a faltar. Després em va envair un sentiment, aquell que ens envaeix quan perdem el que no esperàvem perdre, si li hagués dit això, si hagués fet allò, hauria d'haver estat més per ell, i tantes i tantes coses...., però ara no té remei.
Llegint la seva resposta no he pogut evitar que unes llàgrimes em rodessin per la galta i he sentit el cor oprimit, com fer front a la seva marxa?
Hauria d'estar acostumada que, a la vida, tot és un anar i venir, res queda, tot és efímer, la gent passa i et deixa una empremta al cor, tant debò la nostra amistat perduri mar enllà.
|
|
|