|
Andros i andropausa.
dimarts 18/febrer/2014 - 07:29 1002 0
Andros de " Άν’ρος" grec significa com tots deveu saber, a part de ser una illa grega, significa "Home"; ni sóc cap especialista uròleg ni andròleg ni res per l'estil, només sóc un home com tots els homes i persona com "totes" les persones; i de tant en tant m'enrotllo com totes les persianes d'enrotllar...
De "Andros" se'n deriva la bonica i no gaire atraient paraula "andropausa", que ve a ser la versió masculina de la menopausa, ja sabeu, aquell estat que moltes dones del xat podeu experimentar i que de mica en mica us fa desaparèixer del mateix ves a saber per quins motius de prejudicis psicològics..., però no vull tractar la menopausa, us la deixo tota a vosaltres estimades companyes de xat.
Algú, ja saps, em va etzibar així en fred que a partir dels 40 anys els homes comencem a "patir" el fenomen de l'andropausa, això significa resumidament i sense embuts que perdem la potència sexual pròpia de la joventut, i traduït fisiològicament en ereccions menys potents i amb un grau inferior en la seva extensió i, inevitablement, una menor i menys qualitat de l'esperma com una menor força muscular en la zona testicular... Coses de l'edat... Encara que no ens adonem tothom a partir, no sé si dels 40 o dels 45, comencem aquest procés de menys vigor sexual acompanyat teòricament de menys desig i de més inseguretat. A mi no m'ho sembla tant, però per si de cas em dono per advertit. Volia tractar el tema més amb ironia i conyeta però de moment no me'n en surto, sembla...
Potser comença a ser un tema massa seriós, tot subjectivament parlant, de totes maneres no es pot demanar potència extra juvenil a qui tots els dies, o setmanes, o mesos... suca del mateix plat i la passió només resta en imaginacions variades que ens tregui de rutines; qui gosi dir que després de 15 ó 20 anys, o més, de parella estable la passió i l'aventura es renova i fa viure moments excelsos sexualment parlant com gairebé el primer dia, o una de dos o fan gala d'una promiscuïtat fora de mida o, simplement, menteixen com "bellacos". Doncs quan parlem d'andropausa hem de tenir en compte aquesta realitat, no només és procés físic i fisiològic si no el component psíquic en te molt i molt a dir. Definitivament no hi ha res com provar nous i atraients nous plats per a desmentir els efectes de l'anomenada andropausa; no nego amb això el procés cronològic i inevitable de deteriorament en les funcions no tant reproductives com de força i potència i de libido, i com tot s'ha de treballar i cercar si cal, i certa promiscuïtat i aventura ajuden sense dubte.
Altre factor nogensmenys a considerar és que a mida que per qüestions d'edat la relació sexual es pot ressentir, hem o s'han de substituir passions desenfrenades per una relació més pausada, més elaborada i fent del contacte més extens i les carícies més sentides una manera nova d'entendre la sexualitat, les dones de ben segur ho agraeixen, sobre tot la parella estable.
El tema dona per a molt i la trempera per menys, així que ho deixo aquí, resumidament, i que cadascú aporti, si li ve de gust, el seu parer, sense confondre andropausa amb manca de vitalitat i evitant les ridícules actituds de mascles alfa tan i tan temptadores quan ens toquen el voraviu. Ah!, quan parlem de trempera parlem de trempera de debò, la que la libido i testosterona ens fa anar envestint tot allò que s'hi belluga i acotxa, no val la trempera més generalitzada i punyetera com la trempera matinera...
|