Era i serà per sempre un ídol, la meva més gran admiració per la persona i l'artista; han passat ja més de dues dècades i sembla com si fos gairebé ahir.
El millor de tots els temps, el número 1; ja mai més el superarà ningú en cap sentit.
Se'l va endur el SIDA, i com tantes i tantes morts injustament, homes i dones més humils s'han quedat també pel camí i ell, com altres reputats coneguts i admirats, serà el símbol de la lluita contra aquesta maleïda i cruel malaltia.
En el record, a la memòria d'en Freddie, la millor veu que ens ha donat el pop-rock.
Però n'hi ha que mosseguen la pols (another one bite of dust) tant i tant aviat que el pas de reina negra (The march of the black queen) apaga l'espurna màgica (kind of magic) del desig i ens deixa una rapsòdia de tristíssimes ressonàncies.
I malgrat tot és un consol pensar que va gosar voler-ho tot i ara (I want it all and I want it now) jugant a riure's (in-your-endo) amb sanglots d'aquest espectacle que anomenem vida (show must go on).
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't