Ai si fos tot tan senzill, com si et veiés, com si et podés abraçar amb aquella abraçada que voldries eterna, amb aquella abraçada que ens fos potser sí, platònica, però real com assaborir aquell petó utòpic com utòpic el platonisme que em fa madurar a batzegades...
Si tot ho fos de tan senzill..., si tot fos possible i no només imaginació prohibida i cohibida pels gestos que ens devem; si tot fos tan i tan senzill com dir-te t'estimo...
Em conformo en aquesta boja imaginació absurda de sentir i sentir-te que em mires quan et miro i et dic... "t'estimo" ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ...........