| |
Confusió
 dijous 17/juliol/2008 - 09:44  526  0
Ombra, obscuritat, desengany…
Cobren encisament d’aquest llòbrec parany
Què resta dels sentiments, quan t’envaeix la confusió?
Què penses dels estimats, quan d’ells no en reps llur comprensió?
Estàs perdut, no saps que fer, ni quin camí escollir
Fuges amargament del parany, albirant minça esperança
Et trobes al punt àlgid, de la decisió te’n pots penedir
T’equivoques un cop més, per part teva gran arrogància
I et trobes perdudament confós, a l’estada d’un camí errant
Una felicitat malaguanyada, un cor vilment esberlat
Buscant on són els bons temps, que tant has esperat
Des de que la història començà, i tu et creies digne amant
Car tot això esdevé estúpid, sense raonament ni explicació
Veus com tot en el que somiaves mor en l’última expiració
Cor contra ment, el més gran dels turments, que se suposa que has de fer?
Obrar amb fonament, deixar-te pel sentiment guiar; potser?
Després d’un lleu pestanyeig, veus el que sents dins llurs profunds i foscos ulls.
Amor incondicional, però amb quina abocació?
No n’albires resposta. Tornes al principi, just abans de l’encreuament de camins.
Està igual, al teu costat. Vella coneguda: confusió.
|
Contactes
Registra´t
