| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
I ARA EM FA PENA L'INFANTA....
 divendres 14/febrer/2014 - 03:08  720  7
“¡Pobrecita princesa de los ojos azules!
Está presa en sus oros, está presa en sus tules,
en la jaula de mármol del palacio real;
el palacio soberbio que vigilan los guardas,
que custodian cien negros con sus cien alabardas,
un lebrel que no duerme y un dragón colosal.”
RUBEN DARÍO.
Consti que jo ja sabia que m’acabaria passant això. Que hi hauria un moment que la Cristina em faria pena i començaria a escriure a favor d’ella. Contra tot i contra tots. Perquè qualsevol princesa d’una manera o altra crida al seu Sant Jordi i jo, ja qua no ho puc ser muntat en un cavall i amb una armadura, doncs seré un Sant Jordi panxut i escriptor, ves...
No m’agrada veure com els ressentits tiren pedres contra la dona adúltera. I menys quan encara cap jutge ha dictaminat si hi ha hagut adulteri o no – en aquest cas delicte penal -. Em desconcerta que hi hagi republicans que no facin servir els principis republicans per tal de jutjar qualsevol ciutadà. I qualsevol ciutadà inclou els membres de la casa reial. Ara i aquí sembla que per totes bandes surt gent que si poguès guillotinar la Cristina ho faria sentint un plaer gairebe orgàsmic. Vaja. Com deia aquell, no és això, companys, no és això...
Pel que es veu a la seva declaració la Cristina va dir que ella es va limitar a confiar en el seu marit. Hi ha una cosa que se’n diu secret de sumari que es veu que és vàlid per a tots els ciutadans excepte pels membres de la família real. Un altre principi poc republicà, crec. El cas és que jo recordo perfectament haver assessorat a membres de la meva família que signaven documents en blanc i em deixaven fer.
Per tant, entenc que el que diu la defensa pot ser versemblant.
Ara bé, aquests membres de la meva família que van confiar en mi, en el cas en que jo fes un mal ús d’aquesta confiança, no eren responsables de res? I si això és així en el cas dels membres de la meva família, pertanyent a la classe mitjana barcelonina, no cal dir que en el cas d’un membre de la família real aquesta defensa és molt pobra, molt poc imaginativa. Se suposa que, a diferència del que ens passa als de la plebs, ells tenen tots els assessors que volen i, per tant, si no s’han assessorat bé i han deixat que algú fes mal ús de la seva confiança són dues vegades responsables.
Fins ara – i això jo ho trobo molt preocupant per a la Cristina i és el de debò el que em fa patir – no noto cap argument de defensa contundent. Es a dir: miri’n això que vaig fer era perfectament legal i legítim. No tinc res a amagar. La seva defensa, en canvi, es correspon a quelcom tant vist com, ja que hem de rebre, que només rebi un dels dos. Direm que tu no sabies res i ja està. I de passada salvarem la monarquia. El problema és que així no salvaran res. Primer, perquè ningú no és creurà que la Cristina i el Juan Carlos no sabien res. Després, perquè la monarquia és una forma d’estat anacrònica que simplement es va extingint.
En Miquel Roca – que és un advocat que jo mai no m’he trobat a la Ciutat de la Justícia ni a cap jutjat – ha fotut la pota al dir que la declaració de la Cristina demostra que la justícia és igual per tothom. No fotem, home! Jo no he tingut cap client a qui el fiscal hagi demanat l’absolució abans d’escoltar-lo. Jo no he tingut cap client a qui li hagin pres declaració el dissabte per a que estiguès més còmode. Jo no he tingut cap client que no s’hagi hagut d’esperar gens per declarar. Jo no he tingut cap client al que li hagin servit no sé quantes ampolles d’aigua mentre declarava. Jo no he tingut cap client que hagi estat entrenat durant mil hores amb no sé quants advocats per preparar la seva declaració. Si la justícia és igual per tothom: per què en Miquel Roca no porta a ningú del torn d’ofici?
Crec que la Cristina està mal assessorada i ensarronada. Tinc la sensació que és la titella d’un sistema que la supera i fa amb ella el que vol. Tinc la sensació que no pot dir ni ase ni bèstia sense demanar permís a no sé quanta gent.
És un drama. Per això, com va escriure el poeta, la princesa està trista.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
carla |
persi
Friday, February 14th 2014, 4:04 AM
el títol es suprem
pq amb la que està caiguent que algú digui
que li fa pena la infanta , es com a mínim, impactant!
però els argument ja.....
no es el mateix firmar un paper en blanc a un advocat
que firmar tot el que et digui un esportista.
Aviam, jo no pensó que una carrera universitaria ho sigui tot
hi ha gent molt valida en el mon de les finances que no te carrera
però coi, si un ha estat esportista es que desconeix el mon dels diners
i ens volen fer creure que una infanta d´espanya
dipositava tota la seva confiança en un esportista.
nuse, jo ja vaig fer un bloc sobre el tema
on ja vaig dir tot el que pensaba
bloc, que per cert, señor persi....no vas ni comentar.
de totes maneres, anem a un desnonat a dir-li
que ens fa pena la infanta
la realitat es molt mes crua que un conte d´infants
que te un mal final.
i pensa que l´infanta ha nascut en un conte on ella
sempre tindrà diners.
...........vols dir que necesita cavallers que la salvin?
salvar-la de que?
salvar-la de la possibilitat d´embutxacar-se
una morterada de diners?
potser ella et diu que no. que prefereix el risc.
the end
persi, la seva defensa fa aigües per tots cantons.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
