| |
Empaitat pels fantasmes del passat
 dimarts 11/febrer/2014 - 05:24  1065  0
Avui de nou, anys després de no fer-ho, ho he tornat a somniar, he tornat en somnis al laboratori on vaig ser-hi 15 anys, allà on podria dir havia passat el millor de la meva vida laboral, sí, el millor però també el pitjor, el pitjor de la meva vida; i quan semblava que els fantasmes ja s'havien esvaït doncs tornen a aparèixer més nítids que mai, amb tota la seva cruesa. Avui, ja ni de nit, al matí tot dormint i amb la ràdio posada...
Era allà de nou, amb la bata i el pantaló blanc, amb el millor dels companys i amic meu, encara avui, fent anàlisis que feia anys no havia fet, com si hi fos, destil·lacions, cromatografies, amb l'ajuda del company després d'haver oblidat alguna mecànica dels aparells; i gents, moltes gents en aquell laboratori gairebé desert habitualment ara, i fins i tot el director per allà rondant i un llit allà al mig on m'ajec i m'aixeco de tant en tant per a seguir la feina..., tot estrany i real alhora, i un llit allà al mig tan natural, i el cap del laboratori entre més gent diversa i dificultats en enllestir la feina amb una tranquil·litat poc habitual de part meva, i la sensació d'haver tornat a aquell espai on feia anys no hi era i l'estranyesa de la desubicació, perseguit pels fantasmes del passat, incòmode, no feliç ben bé, no com en somnis similars de fa uns anys on sí em sentia a gust, amb la sensació del triomf del retorn; avui no, més que un somni agradable ha estat un mal son, on es barrejaven pensaments i manies passades, i en el mateix apareix, fugaç i puntualment, ella de lluny, el pitjor dels meus malsons... i els fantasmes empaitant-me, i desitjant que fos només això un malson.
Em desperto de sobte i en la ràdio en marxa s'hi sent parlar en tertúlia el David Trueba amb el Jordi Basté i altres tertulians habituals; m'he perdut ja més de la meitat de la tertúlia d'avui canviant-la per un malson de fantasmes que m'empaiten, quan ja els creia superats. Coses del subconscient, res greu.
Tan de bo podéssim fer un reset i reinicialitzar-nos tal com els ordinadors; o millor fer-ne un format i poder-nos instal·lar de nou, amb la virginitat inicial. Però la vida no funciona així i hem d'arrossegar, ens agradi o no, les maletes ben plenes i carregades de rocs i altres objectes més pesats com els fantasmes que ens empaiten del passat.
|
Contactes
Registra´t
