|
Quan t'he vist, aquí al Xat
dilluns 10/febrer/2014 - 07:20 1388 1
M'ha semblat que eres com un riu,
un torrent desbordant,
ple de força i encant.
No he pogut resistir,
i he vingut amb tu a xatejar.
Per fer el boig, o el somrís,
només tu i tant sols tu,
me'ls pots encomanar.
Però prou que ho sé, que els moments
tendres dolços i plens d'encant,
duren sols breus instants,
són com foc d'encenalls.
Però en tinc prou, simplement,
de privar aquet moment amb tu.
el demés, francament,
no em preocupa en absolut.
Sempre tinc, mil privats
aquí al xat fent molt d'enrenou
però de cop, han parat,
un sol cant ara em mou.
I aquet bloc, que ara em surt
bell, radiant, plè i lluminós
és per tu, de bon cor,
Per tu NENA és aquet foc.
A vegades, sovint, massa sovint, coincideixes per aquet bocí de món anomenat xat amb algú molt especial que et fa volar sense ales, et fa ser tocat de l'ala sense tenir-ne i et fa sentir pilot d'un avió sense motor.
Acabes essent un paracaigudista sense paracaigudes, arrebotit pels corrents de l'aire que et lliuren a contracorrent als primers braços oberts que t'acullen.
I ves per on, l'atzar fa que s'hi estigui ben arrecerat.
|