| |
Inquietuds.
 divendres 7/febrer/2014 - 02:20  1112  1
Inquietuds
Ets inquieta com les fulles
i discreta com la flor,
et miro els ulls si et despulles
només sentint-te l’olor.
Amb mirada inquisidora
et deleixes els sentits,
confonent aquí qui fora
dels que viuen en convits.
Uns amb joia van fent anys,
que els seus públics tan diversos
no eviten caure en paranys,
i els dedico els meus versos.
Hi ha qui sembla més un mul,
i exèquies homenatja,
com qui pensa amb el cul,
refrescant cul a la platja.
Hi ha qui rancuniosa espera
a la mínima expressió,
i llançar-se tal com fera
barrejant paper i cotó.
Si el silenci t’és resposta,
no atorgo ni bon tros,
amb poema et dic a posta
quatre lletres en esbós .
Em fa mandra d’explicar-me,
i així que en vers rumiat
m’he estimat més expressar-me,
saludant i atent comiat.
anteros
|
Contactes
Registra´t
