| |
Era individualista.
 dimecres 16/juliol/2008 - 08:42  907  0
Tot llegint un bloc d'un company, el qual no conec, que es diu joan29, m'ha fet pensar la direcció que ha agafat la societat, la individualització dels jocs.
Abans els jocs, eren diferents, necessitaves gent per poder jugar, necessitaves poder interactuar amb els demés, necessitaves relacionar-te. Pels que son de poble, de la mateixa manera s'interactuava quan: anaves a caça granotes, anaves a robar cireres al bon pages (pobre home, a tingut que tindre una paciència o el negoci no li debia funciona i es va passar a una altra cosa, pq era generació radera generació), anaves a banyar-te a la sèquia o la guerra de tirar-nos pedres amb el poble del costat (el qual despres els coneixeies, i descubries que no eren tan mala gent)... Un seguit d'escrits els quals tots els tenies que fer amb més gent. La teva xarxa, no interactiva, sino física, era inmensa amb un mar de possibilitats. Quan parlaves amb ells/elles, notaves aquella escalfor humana el qual t'acomodava.
Pero va anant arribant la edat moderna, on els jocs els anaven individualitzant, la epoca de les consoles, com a conseqüència i amb el pas del temps, ha anat afectant a la interactuarització en les demés persones, internet s'ha emportat la palma, tot té els seus aventatges i els seus inconveninets, amb internet pots extendre les teves xarxes socials, a un casibé sense fí de distància, pero també es una forma de anant acotant les arrels físiques dels teus orígens, ja que se va augmentant la probabilitat d'evitar els aconteciments.
Com pots volar sense tindre una base? com vols començar la casa per la taulada? Com pots extendret cap una altra direcció sense saber com es la calor de l'amistat?
Altre cas, similar al de les consoles i el d'internet es el de la televisió a l'hora de les dos reunions familiars al dia, al dinar i al sopar, pels qui tenen sort. Aquest tema es molt extens, i ens aniriem molt de les mans, jeje.
El que m'ha fet pensar en aquest escrit a set en la part del bloc del joan29, el qual ha escrit que te una amiga a internet, que al igual que ell, els hi agradava el cine, i quina llastima en que la persona la qual pot compartir aquesta afició, estigues a tanta distància, joan, ser que el teu motiu es diferent al tema que estic dient, que l'edat ha anat passant, i segons diuen, pq encara no ho ser, son etapes de la vida, i tothom tenim el nostre cicle, pero el que et passa a tu, els i passa a gent mes jove, els quals estan a l'edat de compartir aficions i més, pero no sabent com fer-ho, pq ningú els hi ha ensenyat.
Fincant-m'he mes reinvicador, aquest model, també es una forma de control per part de la societat, es més fàcil la manipulació de l'individu, molta individualització i poc aprenentatge inetelectual, donant molta força a esterotips de moviments creats per la pròpia societat, pero tampoc m'hi vui ficar amb aquest tema pq també es molt llarg i ens aniriem per una altra branca.
Coses a dir perque no es mal interpreti el meu text, es important les xarxes socials a distancia, es un mètode molt ric per coneixer noves coses, pero més important es tindre la base, en el qual tu pots compara el que reps, i veure si allo va amb tu o no, ficar-te el teu primer estat de referència, i que sigui amb una bona dosis de "calor humana".
I pel que fa els jocs, jo també tinc consola, a moments m'he distreu, pero a elegir entre una tarde de bar amb els amics o una tarde amb la consola, n'hi m'ho penso.
Com ha tot, hi ha d'haver un equilibri.
Gracies per escoltar-me aquesta petita reflexió,
ara sí, bona nit!!
M'he desfogat
|
Contactes
Registra´t
