| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PSC-PSOE, ON VAS?
 dilluns 3/febrer/2014 - 03:48  615  6
La votació contrà ria del PSC-PSOE d’ahir al Parlament és interesantÃssima des d’un punt de vista de l’anà lisi polÃtica. Crec que hem de distingir tres aspectes: el material, el formal i el funcional. És a dir, el què, el com i el perquè. I, si ho fem, les conclussions que en podem treure van més enllà d’una votació i de la defunció d’un partit polÃtic, ens marquen també la defunció d’una manera d’entendre la democrà cia.
L’aspecte material o el què és el més simple. El PSC-PSOE no vol que els catalans decidim si volem ser un estat independent o no. Als seus estatuts defensen el dret a l’autodeterminació i fan declaracions en aquest sentit, però a l’hora de la veritat hi voten en contra. S’arrengleren amb Ciutadans i el PP i ja ho fan sense complexos. Això és clarificador: d’ara en endavant si un catalanista o un demòcrata vota al PSC-PSOE s’ho haurà de fer mirar.
Em crida molt l’atenció que hi hagi partits que siguin partidaris de que els ciutadans no puguin votar segons què. Però encara em crida més l’atenció que hi hagi ciutadans que votin aquests partits, com si aquesta gent pensès que la polÃtica està per a que la facin uns ens superiors i la seva posició ha de ser el més passiva possible. Negar-se a un mateix el dret de votar sobre l’autodeterminació d’allà on viu em sembla quelcom d’un massoquisme polÃtic extrem.
L’aspecte funcional o el perquè també és relativament simple. El sector espanyolista del PSC-PSOE fa temps que domina el partit i Rubalcaba els ha convençut que ser demòcrates en el tema de la consulta els perjudica a nivell espanyol i fins i tot a nivell català . Els ha fet veure que ERC i IC ja han pres al PSC-PSOE tots els vots catalanistes que els hi podien prendre i ara es tracta d’evitar que Ciutadans els hi prengui els vots espanyolistes. A nivelll espanyol és evident que ser partidaris de la consulta és una mena de cà ncer que els socialistes espanyols no es poden permetre si no volen que el PP i UPYD se’ls cruspeixin sense manies.
Com que això és una juguesca, ja veurem com li anirà al PSC-PSOE i al PSOE a les properes eleccions. Tots sembla indicar que el PSC s’anirà morint i esdevindrà el que abans era Ciutadans. Pel que fa al PSOE, sense Catalunya i amb una UPyD pujant és difÃcil que torni a guanyar les eleccions a Espanya. Ja s’ho faran.
El que a nosaltres ens ha d’importar és que, igual que hi ha una coalició de centre-dreta catalana hi hagi un partit o coalició de centre – esquerra. I això és el que tot sembla indicar que serà el nostre proper mapa electoral, amb l’afegit que la construcció d’ERC com a principal partit de l’esquerra catalana haurà costat moltÃssim.
L’aspecte formal és el que jo trobo més interessant d’aquesta situació ja que ens demostra com de malament funciona l’actual democrà cia representativa, que no és representativa, ni és democrà cia, ni és res més que una agència de col.locació al servei d’una oligarquia .
Anem a pams:
1. El PSC – PSOE es presenta a les eleccions a la Generalitat amb un programa favorable a la consulta però que reclama que aquesta ha de ser pactada amb l’estat.
2. El govern del PP es nega a negociar res de res.
3. El Parlament de Catalunya acorda les preguntes i la data de la consulta.
4. El consell nacional del PSC-PSOE, per un 90% de vots, acorda votar en contra de la sol.licitud de cesió de les competències estatals per tal que Catalunya pugui fer la consulta.
5. Tres diputats del PSC-PSOE voten a favor d’aquesta cesió, un plega, una altra diu que hi està d’acord però vota que no per tal de seguir la disciplina de partit i la resta hi voten en contra.
6. El Parlament vota a favor de sol.licitar la cesió de l’estat de les competències per a poder fer la consulta amb els vots a favor de tres diputats del PSC-PSOE, CiU, ERC, IC; l’abstenció de les CUP (un partit surrealista, les CUP ); i els vots en contra del PSC-PSOE, el PP i Ciutadans.
L’interès teòric de la situació és que el PSC-PSOE és presenta a les eleccions amb un programa que diu una cosa – pactar amb l’estat – i que, quan arriba el moment de moment d’aquesta cosa – sol.licitant les competències estatals – hi voten en contra: jo d’això en dic frau electoral i crec que hi hauria d’haver alguna eina per a que els partits que fan frau electoral fossin expulsats del Parlament, ja que incompleixen el mandat per al que han estat elegits.
A aquesta objecció evident contesta Pere Navarro que els tres diputats dÃscols han actuat de manera antidemocrà tica perquè s’han saltat l’acord del Consell Nacional del PSC-PSOE que manava votar no a la sol.licitud de cessió de competències.
Aquest és un punt clau: qui ha de guiar la tasca dels parlamentaris el seu programa electoral o el que es decideixi dins del partit? Quan hi ha discrepà ncies quina és la disciplina de vot que ha de seguir un diputat? Pot un partit canviar punts essencials del seu programa electoral després d’haver estat elegit pels ciutadans? Quina responsabilitat i compromÃs té un partit envers els ciutadans que l’han elegit?
La meva opinió és que en les actuals democrà cies vivim sotmesos a dictadures de quatre anys en les quals els partits polÃtics foten el que volen amb els nostres vots. Els estiren, els arroncen, els esmicolen, el que vulguin, el que volen. L’única solució democrà tica que jo veig al problema de manca de representativitat dels polÃtics electes és, precisament, que els polÃtics ens representin el mÃnim possible. És a dir, anar a un sistema on la majora de les decissions es prenguin per la via de la democrà cia directa, es a dir, siguin els ciutadans directament els que decideixin cada cosa.
Perquè encara hi ha una altra cosa: vaig veure una enquesta sobre què opinava la gent sobre l’indisciplina del vot dels tres diputats socialistes i vaig comprovar que hi havia de tot. Però no sé quants dels enquestats votaven els socialistes. És a dir, ens trobem que quan hem de votar votem un programa en el que hi ha coses que ens agraden i coses que no i ens obliguen a confiar en gent que, en general, desconeixem. És una bogeria. El normal és, arrivat a l’era de la comunicació i on gairebé tothom està conectat a la xarxa, que cadascú voti individualment el que cregui oportú.
I la confiança vol dir llistes obertes i que els polÃtics estiguin a l’abast de la gent per al que convingui a la gent. Res del que passa avui.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
És evident...
Monday, February 3rd 2014, 6:20 AM
... que personatges tan trists com el Pere Navarro i els quatre seguidors que te, tot esperant la patacada per a veure què poden pillar, són del tot incapaços de fer un mÃnim anà lisi del què fan, de la seva desfeta i del procés irreversible que ens durà on ens durà , però irreversible ja...
Viuen en una bombolla, on cada cop hi són menys gents i seguidors, i ni se n'adonen, són cecs, són... no sé, s'hauria d'inventar nous qualificatius que fossin capaços de descriure'ls, i la gent que encara els voti... uf, clar, molt respectable tot plegat però uf, és que no té nom.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
