|
Dissabte migdia
dissabte 1/febrer/2014 - 07:35 1233 1
SÃ, és dissabte al migdia i plou... inconvenients de l'hivern... o es podria dir q són petits problemes del directe?
Tant és.
La qüestió és q plou i no és q tingui gaire importà ncia, només q s'ajuntat la pluja amb el llevar-me tard, estar un xic mandrosa, llegir... observar...
I mira quines coses, automà ticament, m'he posat a pensar (a vegades em passa sense voler, no ho puc evitar. Ja em disculpareu).
He pensat moltes coses i me n'he anat d'una a altra en varies ocasions.
He corroborat q els humans som estranys i no tenim remei.
Som tant o més variats q els colors i ja sabeu q diuen: a gustos colors.
Cada u som d'una manera determinada i alguns arriben a creure q la seva manera de ser és la millor i l'encertada, coses q passen a aquells q es creuen en possessió de la veritat absoluta...
D'altres, ni tan sols creuen en ells i no saben veure les seves virtuts, q segur en tenen ni q siguin poques i ves a saber per quin motiu no ho fan, no s'estimen.
N'hi ha, fins i tot, q els encanta ser desgraciats, passar-ho malament i refregar-se contiunament en la seva pròpia merda...
Ni ha qui ha après a seguir endavant amb un somriure a la cara, a pesar de les adversitats...
Em podria passar el dia enumerant diferents tipus de gent i no acabaria...
A una de les varies conclusions q a les q he arribat és... q tan em fot com sigui la gent, bé, no del tot, però el q m'interessa realment és com són i com sóc quan estem junts... i q amb els q interactuo poc, gens o gairebé... no m'afecta, ni q a vegades em cridi l'atenció. També he descobert, no avui, durant tots els anys de vida, és q els humans, hi q ho neguem, som curiosos i xafarders de mena, en un o altre nivell i ens acabem fixant en el q fan altres, ens hi vagi o no... La tristesa recau en jutjar, (i sÃ, sé q ara ho estic fent) i fotre cullerada allà on no toca... aquà ja podrÃem entrar en les bones o meles persones, però millor q ho deixi per un altre moment mandrós, amb pluja i q em doni per pensar espontaniament en ves a saber q...
A vegades em sorprèn la quantitat de coses, útils o no, q es pot arribar a pensar en un moment... en el meu cas, és clar. Valgam Déu de intentar endevinar o suposar q se'ls passa pel cap als altres, prouta feina tinc jo ja.
Petonets i abraçades per qui els vulgui.
M :-P
|