|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de anteros
|
|
|
Tant costa ser un mateix?
divendres 31/gener/2014 - 08:21 1225 5
Tant?, de debò ho dic, tant costa?, no sé esbrinar com sempre hi ha qui l'agrada posar-se una màscara, o difuminar-se, o vestir-se per l'ocasió i transformar-se en allò que li agradaria aparentar, no sé assimilar com hi ha qui li agrada viure en un carnaval constant, crear-se en xats i blocs una "personalitat" doble o triple o, senzillament, voler vendre un producte que només existeix en la seva imaginació...
No és que em sembli malament el fantasiejar o imaginar històries que no són més que això, però històries que evidentment no són més que entreteniment i comunicació d'allò que se'ns passa pel cap en un moment donat. Bé, no sé si m'explico, el què no acabo de digerir és aquells/es que fan d'un personatge que estableixen una pretesa personalitat amb cara i ulls... Tan difícil és ser un mateix i mostrar-se com a tal?
No és el mateix escriure i mostrar ves a saber què que mostrar-se amb cruesa i nuesa fins on cadascú cregui oportú.
Saps què passa?, doncs que pel què a mi fa molts cops sento com una espècie de vergonya aliena i mentre llegeixo segons què he d'anar apartant llençols de l'escriptor per anar en compte de no ensopegar-hi, amb els llençols de fantasma vull dir.
Amb afecte ho dic, i que cadascú es vesteixi en el personatge que millor cregui, però que no pretengui que els lectors se'l creguin a ulls clucs..., més que res per evitar fer excessivament el ridícul.
Si jo, personalment, he d'escollir, m'estimo més ser jo mateix amb possibles virtuts i segurs molts defectes, però sempre seré jo i així em mostraré i, quan no, sempre serà clar de que el què escric és ficció i res més, sense més pretensions.
Apa! Una abraçada "xateros/es" i blocaires d'aquest xat.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Vilmaaa |
Vergonya aliena?
Friday, January 31st 2014, 6:01 PM
Personalment en tinc prou amb les meves vergonyes,no em cal preocupar-me de les dels demes.
Que cadascu exploti la vessant que vulgui:planyidera,ponderada,irreverent, sensual, bromista, fantasma... els lectors triarem la que mes ens agradi, es la grandesa del bloc, tot I cap!
|
|
anteros |
No Persi no!
Friday, January 31st 2014, 2:30 PM
El qui mires al mirall no ha de ser cap burru, com tu dius, una cosa és que molt sovint ho sabem fer i molt bé, jo també en sé una bona estona de tant en tant, però de burru res de res. Saps?, jo no vull ni desitjo ser ningú més que jo i mira que tampoc segurament sigui massa a envejar, però tampoc envejo res ni ningú, qüestió de mínima autoestima i això és el primer.
També tens part de raó Cabrero, i la vida a vegades ens posa de cara al mirall i veiem un estrany que ens mira, però som nosaltres que cada dia ens anem descobrint, fins i tot en allò que mai imaginàvem, però sempre nosaltres, i... no ens hem d'avergonyir de res.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|