| |
Diari d’un infidel (3)
 dijous 30/gener/2014 - 06:25  1143  3
Del putu diumenge, al dilluns de CENDRA (tot va cremar).
Dilluns Apoteòsic, em desperto a les set, però m’aixeco a les cinc, a veure, els de ciències que m’expliquin com ha pogut passar això, perquè jo no en tinc ni puta idea.
Els fans de l’Eugènio, més val que calleu, no és com l’acudit aquell del % dels homes, ”la pregunta és: què fan el 80% dels homes quan s’aixequen de bon matí…..”:
LA RESPOSTA ÉS TORNAR A CASA SEVA.
Els que pensàveu que la resposta era anar a pixar, més val que mireu al voltant i analitzeu si us caldria que hi hagués una resposta guanyadora que fos”SI” i anés rel.lacionada amb la pregunta de’n SIP, “a veure si te L’Empasses”. (com que no vull pol.lèmiques, ja veieu que cito les fonts, no voldria ser esborrat…. De bon rotllo per tothom eh?????)
I Com que tampoc no vull robar idees, aprofito per jurar i perjurar (faig berruga amb els dits) que NO som la mateixa persona (En Sip i jo), tot i que compartim afinitats geogràfiques, lingüístiques i fins i tot gustatives. Hehehe llenya al foc….
Així que em quedo ben descansat només d’afirmar que el dilluns passat va ser un dia “diferent” i dels que no podré treure mai del meu caparronet.
Realment, i recapitulant, a les cinc de la matinada del dilluns, em vaig aixecar de cop per parar el coi de mòbil que no deixava de sonar mentre estava endollat amb el carregador i mig penjat d’una tauleta de nit.
Només recordo petits detalls, que ara els resumiré per a tal de que els escabrosos del xat facin bocins el meu bon fer:
Cinc i cinc minuts de la matinada d’un dilluns, un cop parat el mòbil, se m’acut, a banda de renegar com un proscrit, mirar quí ha tingut la gosadia de trucar tres vegades. Evidentment no podia ser ningú més que la meva Stoickov particular, enyorada del que vam deixar a mitges el dissabte a la tarda-nit. Li retorno la trucada i evidentment, em convida a fer el primer cafè del dilluns al matí a casa seva. Agafo aire, que vol dir vent, i m’esmunyo de casa meva (la llar de confort, el biscuït de mel, la capsa de pandora, vaja, el que n’hi vulgueu dir, Vilmaaa inclosa) fins a casa seva, el petit paradís.
Dos quarts de sis o’clock, ja em trobo atrapat als seus braços, juraria que s’ha obert la porta del seu pis i n’ha sortit com una mena de mànega succionadora que m’ha tret la roba i no ha deixat cap bocí del meu cos sense recòrrer. Evidentment les meves ganes de deixar-me fer sempre han guanyat, em sentia tant fortament atrapat i vençut que m’he rendit sense condicions, fins i tot el meu soci s’ha rendit a l’evidència. He caigut de quatre potes, vaja, cinc, o potser quatre i mitja, uffff ara mateix els números no em van. Només sé que ho he cremat tot, bous i esquetlles, m’he deixat endur per la passió d’un moment èpic que per sempre duré al meu cor i al meu cervellet d’estar per casa, dos minuts i escaig d'infinit plaer.
La capsa de Pandora, de nou, s’ha obert a les set en punt, he aterrat de cop al meu llit de sempre, bocaterrós i amb una trempera matinera que feia fredat. Al costat, una persona desconeguda per mi, aliena al que m’havia passat durant tota la nit i fins i tot diria que absent circumstancialment de la realitat que s’estava acostant.
M’he vestit d’una revolada, he mirat de lluny si la carbassa reial ja s’havia convertit en carrossa i en veure que sí, no he dubtat ni un moment, agafo el cotxe, peu a fons i a Ciutat s’ha dit, a veure si aquell somni havia estat una premonició.
Realment, un cop aturat al primer semàfor, m’adono que no vaig be, la trempera matinera m’ha deixat confòs i fins i tot m’ha anul.lat la capacitat d’analisi del que havia sommiat:
Qui em podia assegurar que els somnis no es compleixen?????
Quin ridícul que faria si realment el somni es complís.
Com podria evitar que si l’huracà succionador que em trobaria darrera la porta, no em deixaria KO tècnic amb dos minuts i que a més possiblement n’hi sobrés un (de minut)????
Aquesta reflexió em va turmentar fins al punt que vaig perdre el verd, és a dir, el semàfor havia canviat de color i jo no n’havia fet ni el més mínim cas, ni havia sentit les botzinades de la gent que havien quedat encallades darrera meu. Jo, al meu puto rotllo.
Un cop aparcat, pago la blava i au, cap a l’àtic falta gent. Pico, i res, repico i res, començo a pensar en baixar de nou, de cop, s’obre la porta i collons, em surt un paio remugant algun improperi que no em sedueix d’escoltar, diria que no s’ha afaitat i no ha fet el cafè matinal.
Entro i em trobo la meva musa, amb els braços oberts i dient-me amb una veueta que s’apaga cada vegada més: Venssssss?
No va tenir temps de dir totes les “s” que es va quedar adormida com un tronc.
Evidentment aquet cop vaig tornar a anar a destemps, es va cremar tot, fins i tot les meves ganes de seguir buscant un foc que no estava fet per mi.
Salut i peles.
|
Contactes
Registra´t
