| |
La tristesa.
 dimecres 29/gener/2014 - 03:00  1040  0
Com una droga que atrapa, ets així i no em dones treva, ets tristesa que embolcalles el meu món en un instant. Ets tristesa qui se'n fa d'aquest domini que em domina i deixo fer sense resistència.
Ets tristesa que acompanya quan res és al meu costat ja per somriure'm. Ets tu, tristesa, amant fidel que sempre hi ets i m'embolcalles d'escalfor tan desitjada.
Ai, tristesa, no ets dolor i ben al contrari m'acompanyes com ja gens pot fer-ho més; i saps, m'omples l'esperit de tu i de mi, i no abandones, ni m'abandones i prego sempre siguis tu, com ets i et sento ben endins.
Ets tot plaer i somriure trist, ets tu tristesa que amiga sempre hi ets quan de tu et cal la meva abraçada; quan ja res importa i el món som tu i jo i res més, quan la tristesa es fon en mi i jo en tu, amiga fidel, com mai ningú podria omplir el buit que em deixes si no hi ets... però hi ets i no vols marxar, com jo desitjo que no marxis més, mai més... i la tristor ens ompli la resta de les nostres tristes vides. I sí, ja sé que no cal que t'ho torni a dir però t'ho dic tot trist i compungit, com t'estimo, quasi tant com sé que tu m'estimes...
|
Contactes
Registra´t
