|
Sexe vs Gastronomia
dissabte 25/gener/2014 - 06:38 595 1
Fa dies que em volta pel cap escriure sobre la possible comparació entre els plaers del sexe i els plaers gastronòmics, el bon sexe en front la bona taula, el plaer d’un bon àpat regat amb un bon vi o els millors orgasmes, i sensacions i morbositats derivades de la nostra sexualitat deixada anar de tota opressió i tabú.
Ja entenc que són coses ben diferents, en principi, però potser no tant com pot semblar tot i que sí podem enfrontar què ens satisfà més, què ens és més necessari i de què podem o no prescindir més o menys; també sé, i així crec, que no s’han d’excloure de cap manera l’un de l’altre, ben al contrari, i fins i tot conjuminar conjuntament o alternativament amb el “pecat de la “gola” i el de la “luxúria”; potser altre dia parli de l’enveja, l’avarícia...
Però tot i així, si haguéssim d’escollir genèricament entre què més ens estimem, bon sexe i plaent o una bona cuina que ens satisfaci els millor dels nostres paladars; i quan parlo de bon sexe em refereixo a sexe bo i de debò, res de rutines per sortir del pas; i quan parlo de bona gastronomia puc parlar d’un excel·lent dinar o d’un fantàstic sopar amb un bon peix o una bona carn, o pasta, o arrossos o... amb un vi excel·lent o una cervesa o aquella beguda que més ens plagui els sentits. Què escollim?
De varietats sexuals, relacions, en podem trobar de moltes formes i l’ideal seria una relació que a més de potent i fogosa també hi hagi un component de jocs entre amants, relació voluntària i desitjada; descarto, per mecànica i simplement instintiva, el sexe pel sexe sense implicació d’una de les parts que no vagi més enllà de l’intercanvi comercial, altra ben dit prostitució (que n’hi ha de molts tipus i formes). També podem distingir entre menjar per menjar, per necessitat exclusivament fisiològica, o menjar i beure a més a més per a gaudir d’un plaer que ratlli l’èxtasi gastronòmic dels sentits, i que poc o gens ha d’envejar al bon sexe, ans al contrari en moltes ocasions donades.
Llavors fem/feu-ne la comparació: el millor/la millor i més atractiva amant possible, una companyia tendra i salvatge alhora i que ens sàpiga tocar els punts adients i més sensitius de la nostra sexualitat, i més, alhora de satisfer-nos amb una comunió total i afectiva.
Després fem el mateix amb una trobada gastronòmica de les que no s’obliden; però, és clar que no és el mateix, i com passa amb el sexe, gaudir-ne amb solitud a fer-ho amb la companyia adient i el lloc adequat (ambient...) i compartint els millors plats, els millors vins o d’altres begudes i licors que ens satisfacin plenament.
També, i és de ressenyar, tot té un preu; i què resulta més car, en contrast als plaers rebuts, un bon sexe de qualitat o una bona gastronomia?;ui!, amb l’església hem topat!
Tot és tant relatiu...
Jo tinc la meva opinió particular, suposo que els anys i l’experiència no perdonen i fan que la gastronomia i una bona sobretaula acabin per robar-nos el cor; no sé si només és qüestió d’edat o d’altres factors més o menys externs, cadascú és cadascú; si de cas una cosa pot dur, i de fet ho fa, a l’altra, i mai exclouré d’un “pecat” l’altre i saber gaudir de cada moment d’allò que més ens ompli, doncs com mai hem d’oblidar i posar en pràctica allò de: “a la taula i al llit el primer crit”.
|