|
el rellotge del temps
dimecres 16/juliol/2008 - 02:02 1411 1
DÂ’acord; ara nÂ’hi ha aquesta realitat de la qual ni teÂ’n pots escapolir ni canviar-la per una altra. El temps és això mateix; un indret concret en un espai concret on no nÂ’hi ha abans ni després, ni endavant ni endarrere; potser hi existeix (?), però no nÂ’hi ha manera fÃsica ni real ni de traslladar-seÂ’n ni de fer-lo córrer més lent o més depressa en la direcció desitjada. Això és un viatge amb un punt de partença i un altre dÂ’arribada, un viatge entre dos lÃmits molt concrets dels quals no teÂ’n pots eixir de cap de les maneres; un espai reclòs defora del qual mai no sabrà s què nÂ’hi ha, si és que nÂ’hi ha res (?). La vida i la mort no són sinó esdeveniments que només tenen lloc dins del clos tancat dÂ’aquest temps i dÂ’aquest espai concrets; el futur i el passat sempre tenen lloc dins del present. Sols la memòria -aquest maquinari sovint massa defectuós- seÂ’n resisteix a voler oblidar el passat, i els somnis -anomenats sovint "desitjos" o "fantasies"- sÂ’encaparren a voler viatjar molt més rà pid que el temps real. Vius doncs encadenat a la roda que tÂ’arrossega i et sacseja, comptant-ne amb el dits les voltes que hi fa -els dies, les setmanes, els mesos, els anys...- fins que la roda sÂ’aturarà definitivament en un punt concret del temps i de lÂ’espai. I haurà s viscut tot allò que haurà s viscut, ni un segon més, ni un segon menys; el rellotge del temps no espera mai ningú ni res...
|