|
Ja ho sé.
dimarts 21/gener/2014 - 04:58 522 0
Ja sé, que mai podré mirar-te als ulls, ni esbrinar-te la mirada, ja, ni estudiar en els teus llavis. Ja sé, que mai podré passar les meves mans pels teus cabells ni palpar la teva pell tan blanca, ja ho sé, ni posar color als teus ulls ni als teus llavis que em vigilen per moments en l'humit dels seus desitjos no confessats...
Ja sé, que mai podré sentir-te l'abraçada si no és en el fons de pensaments; ja, ja sé que mai podré besar la teva besada ni cercar el què tu cerquis eternament tossuda.
Ja sé, i només la bogeria no ho sabria sense una espurna de tot seny, i el meu seny tot inflamat de bogeria que em dicta ara el què no és...
Ja sé que els somnis són somnis i la nit és fosca i el dia ens fuig, ja sé i sé que ho sé.
Ja ho sé.
I perquè ho sé et dic, com sé, perquè mai mirant-te els ulls ni llavis ni mirada ni tacte de la teva pell en abraçada, ni sentint els teus cabells al vent que em duen el teu flaire impossible d'atrapar, i sé i ho sé... et dic, ara que ja ningú ens pot sentir:
T'estimo.
|