| |
DE CATALUNYA COM A REPLÀ D'ESCALA I D'ESPANYA COM A ICEBERG QUE ES DESFÀ.
 dilluns 20/gener/2014 - 03:46  580  3
Amb la Maria-Teresa Giménez Barbat, amiga d’UPyD, portem discutint del tema de la independència i la consulta fa més d’un any. En realitat ens repetim molt: per a ella bà sicament s’ha d’acceptar l’unitat d’Espanya perquè ho diu la Constitució i perquè fora d’Espanya viurÃem pitjor i, per a mi, primer, s’ha de consultar els catalans sobre el que volen respecte de l’estat i, després, defenso l’independència de Catalunya perquè crec que els catalans viurem millor.
Per tal de donar solvència als nostres arguments, si ella cita el Welt, jo cito el Spiegel i si jo cito el Welt, ella cita el Spiegel. I, és clar, la cosa amb el temps es va fent avorrida perquè els dos ens repetim molt. Per això veig que la meva amiga ha fet un pas endavant i, deixant de banda els motius realistes – o si més no teòricament realistes – ara veig que s’embranca en els motius surrealistes. No sé si la podré seguir perquè jo no tinc gaire imaginació però faré el que pugui.
Total, que ella diu que Catalunya no pot ser independent perquè és com el replà d’una escala.
Total, que jo li dic que Catalunya serà independent perquè l’estat espanyol és com un iceberg que va desfent-se quan li toca el sol de la democrà cia.
Ja està . Queda xulo això del sol de la democrà cia. I que l’icebrerg va desfent-se és evident ja que ha passat de ser un imperi on no es ponia mai el sol a un imperi que viu a la penombra, per molt que el sol faci veure que hi toca.
Però mentre l’iceberg continua desfent-se irremissiblement, anem al replà de l’escala que és Catalunya a veure què.
Suposo que les idees que vol donar la Maria-Teresa amb això del replà de l’escala són dos: una que a cap escala li pots prendre un replà sense que l’edifici se’n vagi en orris i dos, que la llei només permet que hi hagi un edifici a cada comunitat de propietaris.
El primer exemple ja es veu que no és veritat ni tant sols en el cas dels replans de l’escala: un edifici pot augmentar pisos i pot disminuir pisos com es pot comprovar a qualsevol ciutat del món. Imaginem un edifici que s’anomena Castella que va posant replans i més replans d’escala al seu damunt fins que en un moment donat, per les circumstà ncies que siguin, aquests replans se’ls fan desedificar pel que sigui. Allò que primer va ser un local i un entresol i que en un moment donat va ser un gratacels tipus empire state, ara torna a ser un un local i un entresol. Això és la història d’Espanya des de que va perdre Flandes: perdre un replà a cada bugada.
Primer van ser els flamencs, després, els portuguesos, després els americans (que no sé quants replans eren), després els asià tics i els africans i ara toca als ibèrics, vet aquÃ.
La llei. Els unionistes fan de la llei un sagrament quan els interessa i quan no els interessa la prostitueixen sense contemplacions. Per exemple amb la constitució espanyola que diu que tothom té dret al treball i a una casa digna. O com amb Llei Orgà nica del Tribunal Constitucional. O com amb la llei de l’abortament. I aixà fins l’infinit. La llei, amiga meva, pot dir qualsevol cosa: mira el que deien les lleis hitlerianes – Hitler fou escollit tant democrà ticament o més que Rajoy -. Per tant, una llei pot dir perfectament que un replà de l’escala por formar una comunitat independent. Fins i tot estic segur que si busquèssim entre la nostra geografia trobarÃem replans d’escala que formen una comunitat de propietaris independents.
Perquè el dret és una eina capaç d’arreglar-ho tot, de fer-ho quadrar tot i una de les primeres coses que t’ensenyen a la facultat –de dret – és que l’important no és el que diu la llei sinó qui té el poder d’interpretar-la, cosa, per cert, que també es fa evident en el cas de la consulta catalana, ja que hi ha més d’un i més de cinc catedrà tics de dret polÃtic espanyols – vull dir no catalans i encara menys independentistes – que diuen que la consulta seria – serà plenament legal i constitucional. Simplement el que passa és que hi ha gent que te por a que es voti. Quan va morir Franco passava exactament el mateix: el PP de llavors parlava de reforma sense ruptura, recordes?
Mira, a mi m’agradaria veure la penÃnsula ibèrica com un solar en el que els diferents pobles que hi viuen puguin construir en llurs territoris els edificis que més els hi convingui. Respectant-se els uns als altres. Democrà ticament. Fraternalment. I això és el que acabarà passant perquè les impossicions mai no poden durar per sempre. El sol de la democrà cia les desfà . SÃ, com a l’iceberg.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
