| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
Això de felicitar aniversaris...
 divendres 17/gener/2014 - 06:04  1042  8
... ho trobo, sincerament, en espais com aquest xat i altres similars, d’un cinisme i hipocresia que em superen. De fet no acostumo mai a felicitar ningú per aniversaris que normalment només són compliment i ritual social, no entenc on és la sinceritat i honestedat del fet de felicitar qui no es coneix o gairebé es coneix poc o fins i tot a familiars que en prou feines s’hi té cap contacte habitual. Jo mai felicito ningú a través de facebook tot i l’allau de felicitacions que els seus propis contactes acostumen a fer...
No sé, potser estigui equivocat però ho trobo absurd i hipòcrita fer-ho, perdoneu; aquests protocols de modes socials no van amb mi o és possible que sigui jo tan estrany com antisocial, que també és molt possible i, m’estimo que tampoc em felicitin a mi si es dona el cas.
Ja no cal entrar en si és o no per felicitar el fer anys o complir aniversaris diversos, l’important és seguir passant fins que algun dia tot, irremeiablement s’acabi i... tal dia farà un any, i dos i tres... i fins que ja ningú se’n recordi i passem a ser no res, no només físicament si no també com a pensament i idees fixades o prefixades en un entorn concret.
No pretenc ni exposar pessimisme ni tremendisme ni res per l’estil, només exposar uns fets objectius i poc discutibles, almenys des de la meva òptica esbiaixada o no.
Tot aquest rotllo ve a conte dels acostumats compliments que alguns/es acostumeu a fer tot atents a dates concretes dels aniversaris aliens, ho trobo d’un ensabonar que em desagrada com els afalacs falsos que acompanyen.
En fi, és el què penso i crec; puc estar equivocat o en el costat fosc, però així ho penso i així ho expresso, com sempre he fet i faig. Em causen nàusees segons quines actituds d’autobombo i ensabonar generalitzat, com escrits que només volen enlluernar amb preteses pureses.
Apa, només això!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
joki |
hipocresia
Friday, January 17th 2014, 4:12 PM
A mi no em molesta especialment el fet que hi hagi persones que escriguin un blog per felicitar l'aniversari d'altres. Si no m'interessa un blog, simplement no hi entro, i ja està.
Però crec que puc entendre part del teu raonament, que puc arribar a compartir.
M'explico : si les felicitacions són sinceres i es dirigeixen a una persona coneguda, no hi tinc res a dir, però de vegades , em fa l'efecte que el què es cerca és "fer-se notar", o dit d'una altra manera, afany de protagonisme.
En aquest cas trobo que la persona que es comporta així és hipòcrita, perquè expressa amb paraules, coses que no sent realment.
Com a exemples d'això em venen al cap casos de persones que desapareixen o que s'acomiaden (al xat i a la vida real), i que després tornen quan et necessiten, fent de tot plegat una gran performance, que recorda el què fan els adolescents quan volen cridar l'atenció.
També penso en les típiques felicitacions que es fan per Nadal o per cap d'any. De vegades et felicita gent amb la que no tens cap mena de relació i penses "i aquest perquè em felicita?".
Això ho trobo força hipòcrita , i podríem trobar exemples força més extrems: ara em ve al cap en l'enterrament d'un familiar, un altre familiar plorant desconsoladament, i que gairebé no tenia cap relació amb el mort des de feia molts anys.
Tot plegat és una demostració que a la nostra societat hi ha molta hipocresia, amagant-se darrera de bones formes, d'afany de protagonisme, i de ganes d'exercir el poder i el control sobre les ments dels altres.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
