| |
TRICENTENARI JUDEO-NAZI, EL NOSTRE.
 divendres 17/gener/2014 - 04:17  532  1
La gent que tenim pares que van viure la guerra civil sabem que la història no és veritat, que tothom l’explica segons li va anar i segons li convé. Que l’objectivitat és impossible, que sempre surten els interessos, la ideologia, els sentiments i les misèries humanes. Per tant, quedi clar que jo no em crec cap història de Catalunya de ningú, ni la dels catalanistes, ni la dels espanyolistes, ni la dels suposadament neutrals. Opino que les obres d’aquests senyors, en els millors dels casos, són belles obres d’art, quelcom molt ben escrit – Rovira i Virgili i Ferran Soldevila – i en altres casos pamflets que se’ns cauen de les mans.
És clar que el cas català no és l’únic. Tots els pobles s’inventen la seva història. Tots la fan quadrar amb el patriotisme, amb l’orgull i amb els valors que siguin. Monà rquics, republicans, comunistes, anarquistes, etc...
Per això quan els del PP assenyalen amb el seu dit acusador la celebració del tricentenari del 1714 tenen tota la raó. Però quan resulta que ens volen donar lliçons d’història la manipulen tant o més que nosaltres.
I ja no diguem el que fan quan el que es tracta és d’enaltir la seva pròpia història. Perquè ells celebren el 12 d’octubre, una diada, per cert, que no fou espanyola, ja que els habitants de l’antic regne d’Aragó no hi và rem tenir res a veure (malgrat les teories absurdes del Jordi Bilbeny que s’obstina en negar l’evidència). Deixant de banda, doncs, que el 12 d’octubre només té a veure amb Castella, què és el que celebren? L’extermini i el genocidi de no sé quants milions d’indÃgenes? Ca home! L’arribada de la civilització a Amèrica (com si els maies i els azteques no haguèssin tingut la seva pròpia civilització), la cristianització del continent (com si els indÃgenes no haguèssin tingut una religió pròpia ), etc...
Hi ha una cosa que jo crec que deixa els castellans – espanyols força amb el cul enlaire cada 12 d’octubre: no hi ha cap paÃs americà que celebri la seva conquesta. No hi ha cap paÃs americà que consideri que la conquesta espanyola sigui quelcom per celebrar, ans tot el contrari.
Si més no els catalans tenim l’avantatge de ser més humils. Celebrem una derrota que no va suposar la capitulació d’un poble que encara està dempeus reclamant el seu dret a ser com ell vol. No celebrem la conquesta d’enlloc. Celebrem una derrota i l’anhel de reconquesta de la pròpia llibertat. N’hi ha prou.
Els nostres adversaris abans ens deien jueus i ara ens diuen nazis. Ens acusen de voler fer el que ells fan. No ens enganyen. Nosaltres només volem votar. Ells volen que continuem conquerits. Però la llibertat tard o d’hora arriba. I aquell dia em temo que tampoc aquà celebrarem el 12 d’octubre – festa imposada per Madrid – i espero que tampoc l’onze de setembre, sinó el catorce de novembre, un dia de democrà cia, il.lusió, fraternitat i llibertat.
Quan això passi – quan celebrem els aniversaris de la nostra independència – espero que ho fem de manera molt diferent a com ho fan els espanyols. Sense fer desfilar l’exèrcit pels carrers. Sense cap gota de nacionalisme idiota. Senzillament posant les senyeres als balcons en senyal d’alegria i reconeixement i comprant el tortell comnemoratiu que segur que s’haurà inventat el Gremi de Pastissers. Quatre discursos comnemoratius, si pot ser curtets i humils. Una o dues cançons patriòtiques poc sorolloses. I anar fent. N’hi haurà prou.
|
Contactes
Registra´t
