| |
PERIPÈCIES PRUSSIANES - FINAL.
 diumenge 12/gener/2014 - 06:45  590  2
TORNADA A CASA
Que jo recordi és la primera vegada que m’ha fet mandra tornar a casa, que he pensat que, mira, em quedaria a aquesta ciutat una setmaneta o dues mes. Suposo que Berlin hi ajuda, però crec que la base principal d’aquest sentiment és el fet de viatjar, per primera vegada a la meva vida, exclusivament amb amics mascles. Tota la vida anant de bòlit darrera les femelles per a descobrir això a aquestes alçades!
Penso que a l’estiu m’agradaria visitar una mica la resta de Prússia, que suposo que s’hi estarà fresquet.
Una altra cosa que em sorprèn és l’estonada que estic per fer les maletes. Observo que, quan no hi ha la senyora, fas de senyor i senyora, és a dir, aboques la responsabilitat que normalment delegues en el sexe femenÃ. Això vol dir no només que ningú no et fa les coses, sinó que acceptes quelcom que havies discutit mil i una vegades i és que les coses les has de fer raonablement ben fetes. Ni que sigui una bossa i una maleta.
Em passo estona i estona classificant els regals. Pensant on ha d’anar què. Pensant el que es pot trencar i el que no. Endreçant les coses per tal que, quan arribi a casa, allò no sigui un caos espès de mitjons, llibres, calçotets, postals i pedres del mur, sinó quelcom fà cil de desfer.
És curiós perquè aquest matà cap dels companys no hem fet el mateix. L’un va enllestir la maleta ahir i ha dedicat el matà a anar a Alexanderplatz a comprar els darrers souvenirs per a que la dona i la filla estiguin contentes. L’altre – solter – ha fet la maleta en un tres i no res però li ha fet mandra sortir de l’hotel i s’ha quedat llegint i assaborint un schnaaps a la glorieta de l’hotel. Jo m’he empantanegat amb la maleta i la bossa.
Consti que jo també compro els darrers records de Berlin: com que no se m’acut res més, compro uns quants óssos berlinesos al mateix hotel. L’ós és el sÃmbol de Berlin i el meu animal preferit i suposo que a la gent li farà més o menys grà cia. Són més aviat petitons però no són precisament barats.
Quan arriba l’hora, un taxi ens ve a buscar i es fot a córrer com un boig pels carrers de Berlin. Collons, anem bé de temps. A veure si encara ens fotrem una nata i tindrem un disgust. Fa anar el cotxe a batzegades el ximple aquest. Sort que duem tots el cinturó de seguretat posat perquè sinó prendrÃem mal. No se a sant de què ve conduir aixÃ.
A l’avió hi ha una gentada que va a Barcelona. La feina és nostra per a trobar un seient i, quan el trobem, no el deixem anar. Tampoc no hi ha cap bar. Es clar que amb el que hem esmorzat tampoc no tenim gana, però alguna cosa se suposa que hem de fer mentre esperem. Llegeixo Heine i Roth i contemplo les senyores i senyoretes que van passant. Heine i Roth són sensacionals – fora de Goethe i Schiller em temo que els millors escriptors en alemany són jueus – i algunes de les senyores també. Penso en Enmanuelle, és clar, però a mi els avions em fan por i no crec que pugues fer gaire cosa. O potser sÃ, ves a saber.
Dinem mentre sobrevolem França, suposo. Al fet d’estar enmig d’Europa occidental als francesos mai no els ha servit per a ser amables i tantes vegades com els he visitat, tantes vegades com he constatat el seu xovinisme. Se’m fa molt estrany que la pà tria de Voltaire o Montesquieu sigui aixÃ, mais c’est com ça. La meva panxa obèlixa fa que no pugui estirar la tauleta que tinc al davant per a deixar-hi la manduca i la cervesa. Un dels companys se’n fot però comparteix la seva. Sembla que tard o d’hora m’hauré d’aprimar. Sensació de que aquesta mena de coses només em passen a mi. Quants quilos m’hauré d’aprimar?
De tant en tant deixo de llegir Heine per mirar pels núvols. Els avions volen per sobre dels núvols, en un cel blau nÃtid i clar. Suposo que si haguessin de volar pels núvols no s’hi veurien i hi hauria moltÃssims accidents. Suposo també que en el seu moment devia estudiar el nom d’aquest lloc que hi ha per damunt dels núvols però ara no el recordo. L’única paraula que em sona del cel és estratosfera però no posaria la mà al foc sobre si és això o és una altra cosa. Tampoc no tinc ni idea del perquè els núvols es queden on estan i no pugen més amunt o baixen més avall, tot i que la boira ja ve a ser un núvol arran de terra, no? Constato que cada vegada m’interessen més les ciències, unes assignatures que d’infant odiava amb tota la meva à nima. Quan hi penso només recordo que el germà Palom ens va fer obrir una rata i va fer que féssim treballar els seus pulmons bufant un tubet. Potser allò fou molt instructiu, però jo en vaig tenir prou per a tota la vida. I quan el meu pare insistia en que volia que jo fos metge em venien al cap els pulmons de la pobra rata i li deia que si em feia estudiar medecina no estudiaria res. Al final và rem pactar dret, perquè un advocat no deixa de ser el metge dels interessos de la gent.
No és per dir-ho però l’areaport de Barcelona està força bé. Si no fos pel 3% de comissions que es belluguen amunt i avall i que ho acaben encarint molt tot i fent més rics als més rics i més pobres als més pobres suposo que en podrÃem estar orgullosos. No es treballa pas malament aquÃ, el problema és que les corrupteles no ens deixen ser tot el competitius que podrÃem ser.
Quan entrem a l’areoport sóna l’himne alemany en català , que suposo que és l’honor recÃproc d’haver sentit Els Segadors a Berlin en alemany:
Alemanya, Alemanya per damunt de tot,
Per sobre de tot al món,
Si sempre per a la protecció i defensa
Fraternalment junts.
Des del Meuse a Memel,
Des del Sud al Belt
Alemanya, Alemanya sobretot,
Per damunt de tot al món!
Dones alemanyes, lleialtat alemanya,
Vi alemany i cançó alemanya
Conservarà en el món
El seu vell so,
Inspirar-nos a nobles accions
Tota la nostra vida.
Dones alemanyes, lleialtat alemanya,
Vi alemany i cançó alemanya!
Unitat i justÃcia i llibertat
Per a la pà tria alemanya!
Tots junts ens hi esforcem
Fraternalment amb el cor i les mans!
Unitat i justÃcia i llibertat
És la promesa de l’esdevenir.
Prospera en aquesta benedicció,
Floreix , pà tria alemanya! |
M’estranya que aquà s’hi cantin les tres estrofes. La primera es va treure perquè es va considerar massa nacionalista. La segona és va treure perquè això de les dones, el vi i les cançons es considerava a l’hora frÃvol i polÃticament incorrecte. I la tercera estrofa és la que teòricament canta la gent, tot i que jo crec que el Deutschland über alles, el continua cantant tothom. La música, que és de Joseph Haydn, és una meravella, és clar.
A Barcelona estant em passa una cosa curiosa. Quan surt la meva maleta du un guarà a cada banda, el continua duent quan agafem l’autobús que ens ha de dur al centre de Barcelona, però quan arribo a Sepúlveda / Gran Via, ens dos guarans ja han desaparegut i només queda la pegatina de Berlin. Coi. Quin és el missatge? Què a algú no li agrada que dugui cap signe de catalanitat a la maleta o bé que hi ha algú que considera que és insultant que pels catalans que el guarà sigui la nostra bèstia nacional (al president Pujol això li molesta molt, potser perquè s’ha quedat amb allò d’orelles de burru i no ha entès tot el bé que els rucs han fet a la humanitat, que és impagable ).
Quan arribo a casa la gata m’està esperant. Em renya dolçament per haver-la deixat tants dies sola. Diu que m’ha preparat una coca d’arengades per sopar. Això és Catalunya, quina oloreta, Déu meu!
|
Contactes
Registra´t
