| |
PERIPÈCIES PRUSSIANES 11
 dijous 9/gener/2014 - 03:57  681  2
DE LA CONQUESTA DEL MUSEU DE PÈRGAM PELS CATALANS.
1
Tothom et diu el mateix: si vas a Berlin has d’anar al Museu de Pèrgam, si vas a Berlin has d’anar al Museu de Pèrgam, si vas a Berlin has d’anar al Museu de Pèrgam...I, és clar, vas a Berlin i notes que tens l’obligació d’anar al Museu de Pèrgam a veure què. Encara que només sigui per tal de poder-ho i opinar que no n’hi ha per tant, o opinar que és extraordinari o opinar el que sigui...
El problema és que tothom que va Berlin creu que ha d’anar al Museu de Pèrgam, la qual cosa vol dir que a les èpoques turÃstiques de l’any, entrar allà és quelcom èpic. I com l’època més turÃstica de Berlin és el cap d’any per la festa de la Porta de Brademburg, resulta que a nosaltres se’ns acudeix anar-hi en els dies més nefastos de l’any. Mala sort.
Hi anem un primer dia i veiem que hi ha tanta cua que, finalment, decidim que l’endemà ens llevarem d’hora i que a les 8 del matà ja serem fent cua per veure el famós Museu.
Dit i fet: l’endemà ens posem el despertador a les 6,30 i a les 7,30 ja som a l’Ubahn i quan passen pocs minuts de les vuit estem fent cua al Museu. No som els primers en arribar. Ja hi ha una trentena de persones més matineres que nosaltres. Fot fred però suposo que no ens podem queixar perquè ni neva, ni plou, ni fa vent. Entre els que hi ha, hi ha dues parelles de joves catalans à vids de cultura. I això que una de les catalanes, que té accent de les Terres de l’Ebre, al llit ha de ser quelcom sobrenatural. No sé en què coi pensa el seu xicot. Deixa estar les pedres, home de Déu!
Va passant l’estona molt lentament. Un dels nostres diu que si es obligatori que veiem aquest Museu dels collons, que al final agafarem una galipà ndria de Maria SantÃssima i que cap dels tres no ha anat a veure el Museu egipci de Barcelona, o sigui que el que hi ha al Pèrgam ens importa un rave i estem sent fastigosa i idiotament snobs. Val. Però per dos a un continuem fent cua, encuriosits per la curiositat que sent tanta gent per tal de veure aquest museu. És lògic, no?
A les 10 en punt obren les portes del Museu però surt un individu i ens diu que només podrà entrar la gent que té ticket, que els altres ja podem tocar els dos. Un dels meus companys inicia un moviment de revolta a crits. Ho fa en un anglès acatalanat que imposa respecte. Té veu de barÃton, és alt i imposa respecte. El funcionari li contesta en un anglès putrefacte i amb una xuleria insultant. La gent estem a punt d’amotinar-nos. Ell fa una de les poques coses que jo no tolero: ser prepotent i mal educat. M’irrita la prepotència i la mala educació. Ho sento. Se’n fot de nosaltres. Riu. Li pregunto de què cony riu, si troba que això de que hi hagi fent cua i passant fred des de fa dues hores és gaire divertit. Li pregunto si a Alemanya la Merkel no fa que els hi ensenyin educació. L’home se m’atabala. Tinc la sensació que aquesta gent, pretesament tant forta i valenta, quan els hi fots un crit i els fots quadrar s’acolloneixen. L’home calla i es posa vermell com a un nen al que has reprès després d’una malifeta.
En aquestes surt una noia d’uns trenta anys que es nota que ha estudiat turisme perquè té una empatia i una simpatia que, a Berlin, sovint costa de trobar. Diu que no ens posem nerviosos, que tot i que hem vingut el pitjor dia de l’any per a visitar el Museu, ella està fent gestions per a que puguem entrar. Però que ens hem de tranquil•litzar i li hem de posar les coses fà cils perquè si el personal s’espanta trucaran la policia i no hi haurà res a fer. Li dic que procurarem calmar-nos, però que ella ha d’entendre que hem estat maltractats i també que l’imatge de la policia desallotjant l’entrada del Pèrgam Museu no és precisament una targeta de presentació gaire amable de Berlin. Ella em fa que sà amb el cap, em torna a dir allò de keep the calm i torna a dins a fer quatre trucades. Suposo que necessita l’autorització d’algú per tal que al Museu hi hagi més gent que la que hi pot haver.
Finalment, la noia, que resulta que es diu Heidi, com la dels dibuixos animats, tot i que té unes formes diguem que més madures i arrodonides, ens diu que no és possible que entrem en aquest moment, però que els encarregats del Ministeri de Cultura, conjuntament amb els de l’Ajuntament han decidit que puguem visitar el Museu de franc aquesta tarda en una sessió molt especial. Pel que veig això de que agradin les coses de franc és internacional. Ningú no rondina. Em sorprèn que no surti algú que digui que ha de tornar a casa aquesta tarda i que no pot venir. Fet i fet, aquest merder bà sicament l’hem fet els catalans i com que a nosaltres ens va bé no rondinem i, si a algú no li va bé, no rondina.
2
EL MUSEU DE PÈRGAM.
Al vespre no tenim cap dificultat per entrar, ans al contrari, gairebé som rebuts com uns herois. Hi ha la noia del matà repartint somriures i, un cop a dins, un senyor que suposo que deu ser director general d’això o d’allò altre ens fa un discurs en alemany i en anglès demanant-nos disculpes i esperant que la nostra estada a Berlin sigui plaent i enriquidora. Malgrat alguns malgrats – que trobes a tot arreu – ho està sent. à sent.
L’especialitat de la visita, deixant de banda la gratuïtat i les paraules del polÃtic o alt funcionari, consisteix que per dins de les sales, a banda dels monuments i les restes arqueològiques, hi corren actors o figurants o estudiants d’història o el que sigui vestits d’època. Perses, babilonis i grecs bà sicament.
Què és el Museu de Pèrgam? Doncs és un Museu arqueològic que dóna la volta als museus arqueològics que hi ha a la majoria de llocs del món. Aquà no hi ha una pedreta d’aquà i una pedreta d’allà sinó que els prussians ens van endur, van comprar, van rebre com a regal o el que sigui monuments sencers dels indrets clà ssics. Bà sicament arquitectònics. I això és el que impressiona. Passes per sota de les portes de Babilònia, puges les escales de l’Altar de Zeus de Pèrgam, ets al davant d’una muralla de ves a saber on. Veus les seves dimensions, vius les seves dimensions.
Jo sóc una persona molt afeccionada a les cultures prehistòriques i clà ssiques. M’interessa la història del món des de l’inici de l’univers fins a l’Edat Mitjana. De l’Edat Mitjana cap aquà ho trobo tot massa conegut, massa previsible. Hi ha alguna excepció però poques. Trobo que quan el cristianisme comença a contaminar Occident hi entra la modernitat, el que som. I això passa bà sicament a l’Edat Mitjana. Vull dir que em faig un tip de veure pel•lÃcules i documentals sobre això i que per ben fets que estiguin mai no m’avorreixen.
Ara bé, els museus arqueològics tenen la pega que al ajuntar bocinets d’aquà i d’allà no fan que et facis una idea de com havia de ser la vida al lloc on van treure les pedres. Mentre que un lloc on hi ha unes ruïnes ben conservades – tipus Pompeia o Herculanum – et fas l’idea del que devia ser viure allà , tot i que aquesta idea lògicament és il•lusòria. Doncs bé, aquesta idea il•lusòria és justament el que aconsegueix el Museu del Pèrgam de Berlin amb les seves meravelles arrancades dels seus llocs d’origen i reconstruïdes peça a peça ( una vegada les van tenir reconstruïdes van fer l’edifici del museu a sobre ).
Que aquest museu és fruit de l’imperialisme em sembla evident. És una manifestació del poder prussià primer i alemany després. Passa amb la gran majoria dels museus de les ciutats que han estat capitals d’imperis que solen tenir els millors museus. Podeu pensar en El Prado, el Louvre, el British, etc... Catalunya com que té els temps passats oblidats només té museus d’artistes: el Picasso, el Miró, el DalÃ, el Tà pies, el FC Barcelona etc... Però no tenim cap museu que amb grans peces d’altres llocs del món. Ã’bviament al revés sà que passa: els nostres artistes són a museus d’arreu. Per això està clar que a nivell museÃstic som una nació provinciana.
|
Contactes
Registra´t
