| |
Amb les calcetes a la butxaca. (3)
 dimecres 8/gener/2014 - 08:56  1434  2
Ho sento, el d'abans era trampa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ (coses de l'hora)
Entre la vista i el perfum, havia quedat mig atontat i em va costar entendre la instrucció que m’havia donat:
“Aguanta’m la bici i tanca els ulls” em va dir, quasi xiuxiuejant a cau d’orella. La vaig obeïr.
De cop em vaig trobar que em notava la punta de les orelles ben fredes, quasi que podia percebre de quina direcció circul.lava l’airet de mitja tarda d’un juny que ja s’acostava a les fogueres. Segurament era el canvi de temperatura que s’havia produït a la meva closca de tenir-la a recés o a la intempèrie i de ben segur m’afectava el reg sanguini.
Vaig ser entremaliat:
Amb un ull mig cluc, vaig voler espiar què estava fent. Cagada pasturet: em va deixar mirant de cares a la Meca però no va comptar que la bici duia un meravellós mirall retrovisor.
Així que la vaig veure fent tintines mentre intentava treure’s les calcetes amb una mà i amb l’altra s’aguantava la faldilla per evitar que es veiessin parts més nobles que no convenia deixar visibles de franc. Diria que una vermellor freda em va pujar a les galtes i m’ha acompanyat fins a dia d’avui, recordo que vaig tancar els ulls ben fort i vaig dir-me a mi mateix que ja no podia fer res més, el que hagi de ser, serà.
S’em va acostar, silenciosament, i vaig notar la seva mà com se’m posava a dins la butxaca dels pantalonets curts que duia, va obrir i tancar els dits, i em va dir altra cop a cau d’orella: Guarda-les i no les perdis.
Si senyor, m’havia entafonyat les seves calcetes dins la butxaca¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Va treure la mà i va tornar a pujar a la bicicleta. Com el que no vol la cosa, vam seguir fent camí direcció al lloc secret on em conduïa, no va dir ni una paraula més. Jo, reconec que em moria de ganes de tornar-me a posar un turbant però vaig desistir per por.
Xino xano vam arribar a la font de la Canova, davant l’hostal de la Corda. Un lloc tranquil i que un dia de cada dia, com avui, no semblava que hagués d’haver-hi massa concurrència. Em va fer baixar de la bici i ens vam acomodar en una de les taules de pedra que hi havia preparades per fer picnics i tornabodes.
Aquí va començar el principi que mou el món, en primer lloc un interrogatori de primer grau amb mirada punyent inclosa i dedicada al més profund del meu cor. Em va preguntar directament:
T'AGRADO?
La resposta trigarà a arribar, mereix una gran reflexió a vista d'infant, però us avanço que no serà apta per dèbils d'esperit i eixuts de ment.
|
Contactes
Registra´t
