| |
Un rosec.
 dimecres 8/gener/2014 - 09:02  1436  3
Em rosega per dintre.
I aquest rosegar lent, constant i sord m'està bé. De fet, sóc jo qui el busca.
És una sensació extranya i punyent que m'escalfa per dins i em tensa el cos, m'eixorda i extasia. I em fa sentir més coses de les que voldria.
De petita em van ensenyar que no estava bé, que no havia de fer això perquè em podia perjudicar a mi mateixa, com si els ratolinets que em corren per dedins m'haguessin d'encomanar coses extranyes.
Però també em van ensenyar els pares que tot allò que tenim dins i lluita per sortir, hem de deixar que ho faci (sí, sí... vaig tenir uns pares molt lliberals). En canvi ara, quan em provoco aquest rosec no puc evitar de sentir-me una mica culpable, no molt, però una mica.
No sé si es bo o no ho és, no sé si és sa o no ho és, no sé si és necessari o no ho és. Només sé que em ve de gust de tant en tant i que, lliure com sóc, buscadora del camí que m'aporti la màxima independència sempre, quan en tinc ganes hi caic.
Som al segle XXI, tot i que per algunes coses no ho sembli, i en principi aquest és un debat superat: Dones i homes sóm lliures per fer el que ens plagui amb el nostre cos, oi? Per què doncs quan em consumeixo de dins jo a mi mateixa em sento culpable? M'agrada aquest éxtasi dolorós que m'estreny. Adoro l'explosió que em provoca i suplico per notar com tots els meus punts sensibles es posen a l'aguait, apropant-me a aquell clam de Santa Teresa de Jesús “Acá no hay sentir, sino gozar sin entender lo que se goza”...
No pretenc trobar cap resposta ni entendre el per què de tot plegat, he renunciat a la comprensió per deixar-me caure en el gaudi, on no hi ha raonaments ni lògiques, només sentits en estat pur absorbint tot el plaer possible, bledejant per les escurrialles del plaer sense amor, com si...
Uix, s'han acabat les piles, ara torno!
XD
|
| |
|
Contactes
Registra´t
