| |
PERIPÈCIES PRUSSIANES 7
 dissabte 4/gener/2014 - 04:55  680  6
SEXE A BERLIN.
Preguntem a l’Adolf per anar a un cabaret a Berlin. Com que som tres mascles madurs insistim que no busquem un cabaret de dones de la vida. Quelcom que ens recordi una mica el Cabaret de la Minelli, allò dels meravellosos anys 20 de Berlin que jo mai no he acabat d’entendre ( vull dir: si la República de Weimar fou tant genial com és que els alemanys van optar per un grillat tant perillós com Hitler? ).
Ens sorprèn quan ens diu que ja ens ho mirarà . Pensava que demanar un cabaret a Berlin era quelcom tant senzill com a Barcelona, que t’enviaven al Molino o al Bagdad i punt. Però la cosa no és tant simple, es veu.
Total que ens concentrem a la meva cambra i, a través de internet comencem a mirar i a remirar els antres de perdició berlinesos. No ens acabem d’aclarir. És difÃcil aclarir-se quan hom no sap el que vol, és clar. O quan diu que vol una cosa i en realitat en vol una altra. I encara més quan, a l’embolic de tot l’anterior, hi afegeixes el conservadorisme innat de tres advocats de classe mitjana barcelonina. Jo ja els hi recordo que tenim una capsa de preservatius per estrenar i riem i dolem, però els nostres moviments són confusos. La nit pot acabar de qualsevol manera.
Agafant un Strassenbahn, dos Trams i un Ubahn ens plantem al Cabaret Bismark, que, per a un cabaret, ja és tot un nom. Quan arribem, però, ens demanen 150 € per entrar-hi i ens diuen que les begudes estan incloses. Un dels meus companys, que a les sales de vistes és el terror dels jutges i dels fiscals, diu que espera que, per aquell preu, a més de les begudes hi estigui incloses les senyores. Però és veu que no, que aquell és un local decent. Està clar que el que ells entenen per decència i el que nosaltres entenem per decència no és el mateix.
Després d’això anem a l’Oranienstrasse que es veu que és el carrer de les senyores que es guanyen la vida fent senyors. Com que no ens sortim de trobar-ho al final agafem un taxi. Es veu que l’Oranienstrasse és molt llarga i el taxista – un turc amb bigoti – vol saber el número del carrer tant sà com no. Li diem que ens han dit que a aquest carrer hi havia senyores molt maques, professionals, per a que quedi clar el que volem dir i ens diu que les professionals berlineses a l’hivern no s’estan al carrer i ens pregunta si vol que ens dugui a la millor casa de putes de Berlin. Ho discutim. I dos a un decidim que no. Bà sicament perquè ens fa por que ens porti a un lloc que ens ho fotin tot, a banda de la lÃbido. Imagina’t que el Mustafà aquest ens porta a una mena de suburbi de BerlÃn i amb la història de la casa de meuques ens porta a un descampat on ens foten els bous i les esquelles. Li diem, per dir-li alguna cosa, que ens torni a l’hotel. Que ja passarem amb alguna pel•lÃcula més o menys porno.
Quan som a l’hotel ens tornem a reunir d’urgència. No pot ser. Tres mascles llatins. Més o menys amb diners. Amb les parelles a dos mil o tres mil quilòmetres. Què cony estem fent? On queda la virilitat catalana que va conquerir Mallorca, València, Atenes, Neopà tria i la Champions? De debò tornarem a casa amb la capsa per estrenar? De debò tornarem a casa amb els dallonsis per estrenar (a BerlÃn). No és pas aixà com conquerirem l’independència!
En un tres i no res tornem a ser al carrer decidits a tot. Més o menys a prop de l’hotel, a la Gabriel Strasse trobem un night club, que aquà suposo que serà un nacht club. Està obert però per entrar s’ha de tocar el timbre. Un dels companys el toca tres vegades. Surten dos individus atlètics, cabs, aris i amb pinta de ser de les SS. No ens fan gens ni mica de grà cia. Jo, per dir alguna cosa, pregunto si allò és u club de dancing. L’home ens diu que és un club de dancing, de drinking i de fucking però ho acaba espatllant. Comença a contusionar-la enmig del carrer com si estigués copulant amb una hipopòtoma. Es d’una grolleria tant absoluta, tant desagradable, tant fastigosa que fotem el camp pitant.
Decidim deixar córrer això del cabaret i de les senyores per quan siguem a Barcelona. Al cab i a la fi a la capsa li és igual ser estrenada en un lloc o altre. Entrem a un bar i demanem tres cocktails. El meu era de coco, que és el que ens cal. Excel•lent.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
