| |
Una rialla agraïda
 divendres 3/gener/2014 - 08:15  622  3
I travesso el llindar de la porta, tot és llum, tot és pau, un silenci eixordador que m'absorbeix l'ànima m'aclapara i m'atrapa, com mai res més en fou capaç. I tot és color, ni un ni dos ni tres, tot l'arc de Sant Martí s'estén davant la meva mirada trobada, amb tot de combinacions de colors que no deixen cap ni un a la mera imaginació.
I travesso, i travesso el llindar d'entre dos móns, un món passat i divers, divertit a estones, plural i patidor de mena quan les forces no el sostenen, un altre món de nou viure, de nous descobriments, d'oblits dels passats que no mouen vida, ni mouen riures ni somriures, ja.
I travesso el llindar..., amb retard, se m'ha fet feixuc i atípic després d'un difícil canvi d'any, bé difícil tampoc és la paraula correcta si no més aviat manca de placidesa i malestars físics per una maleïda grip estomacal que ja sembla superada, ni tan sols em vaig permetre fer-ne el ritual dels dotze raïms clàssics, no va poder ser aquest any, i una entrada on ja que no es pot tenir de tot que menys que la salut, va... un parell de dies sense menjar gaire i tot al seu lloc aparentment, a mi amb un parell de dies en tinc prou per a superar aquests estats de malestar, i si se me'n dona és un de cada quatre o cinc anys, aquest tocava i just la nit de cap d'any tot després del sopar...
I travesso el llindar de la porta, i segueixo endavant sense dubtes sense mirar enrere, només els ulls ben oberts sense perdre detall del que esdevé davant meu a mida que avanço, amb esperit nou i amb forces renovades; si per quelcom serveix un canvi d'any, i més un canvi com aquest, sigui per iniciar noves etapes, nous projectes per humils que siguin i noves perspectives, tot deixant anar mirant enrere una rialla agraïda.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
