| |
PERIPÈCIES PRUSSIANES 5
 dimecres 1/gener/2014 - 03:44  531  2
NIT DE CAP D’ANY A LA PORTA DE BRADEMBURG.
Discutim força estona sobre si hi hem d’anar o no. L’opinió està dividida.
Un company diu que això d’estar amb una multitud a l’aire lliure a una ciutat que prà cticament està al pol nord no va amb ell, que anem a qualsevol restaurant decent i a qualsevol cabaret indecent i deixem que l’any nou arribi de la manera més plà cida i més intel•ligent possible.
L’altra company diu que hi hem d’anar de totes, totes, que per això hem vingut a Berlin. Vol dir a passar la nit de cap d’any a la Porta de Brademburg. No sé. Com l’altre fa cara d’escèptic diu que, al menys, ens hem de fer una foto entre la multitud i que després ja tocarem el dos el més rà pida i discretament possible.
El cas és que jo he portat una estelada que vaig comprar a vilaweb i li vaig prometre al Partal que aquella senyera seria a la Porta de Brademburg la nit de cap d’any. No és que jo sigui massa de banderes, ni de Portes de Brademburg però s’ha de reconèixer que els catalans vivim uns moments especials que fan que de tant en tant haguem de fer el paripé. Els companys ho accepten: tal com van les coses només queden nou mesos per a que siguem independents i saben perfectament que pocs compatriotes podran presumir d’haver aixecar l’estendart patri a Prússia. I menys a la Porta de Brademburg. I menys la nit de cap d’any, Hi ha moments en que val la pena fer un petit esforç per fer una miqueta micona d’història.
A la Porta de Brademburg, com ja ens havien avisats catalans que havien passat per aquesta terra incògnita hi ha una gentada de Maria santÃssima. Un milió de persones. Deu camps del Barça. Poca broma. I això que fot un fred que pela i que amb la història aquesta de l’estelada no puc posar les mans a les butxaques. Ja ho diuen que les banderes només emprenyen. Esperem que això nostre s’arregli aviat, siguem independents i poguem guardar per sempre més les banderes a l’armari.
El primer company, home prà ctic, va a comprar una ampolla de cava. El cava resulta ser un vi gasejat d’Ãnfima qualitat però suposo que no es pot esperar més de paradetes ad hoc al carrer. Paciència. La gent està contenta. Em desconcerta perquè, bà sicament, està contenta de que s’acabi l’any. Ve a dir que l’any que ve és molt difÃcil que sigui pitjor que aquest i fins aquà arriba el seu optimisme.
Semblarien catalans si no fos perquè amb això de l’independència i de l’estat propi els catalans, que som un dels pobles més pessimistes del món, ens ha agafat un atac sobtat d’optimisme que, efectivament, opino que hem d’aprofitar.
Als meus dos companys els espanten els petards i això és una putada perquè la nit de cap d’any a Berlin consisteix bà sicament en beure a morro de les ampolles que tothom porta a sobre i tirar petards. Al fons del fons del fons s’intueix una música que ves a saber de què va. Aquà a prop, alguna mossa à ria, abrigadÃssima, maquilladÃssima i somrient, remena el cul amb una grà cia indiscutible. Quedo parat de la seva capacitat auditiva, a banda de la pectoral, és clar.
Quan la gent comença a cridar quelcom semblant a zwölf, elf, tzen, neuin, acht etc...sembla que ens hem de fer a l’idea que el 2013 s’està acabant de desfer. Quan s’ha desfet del tot, la gent brinca i crida amb una irracionalitat absoluta. La noia de les pectorals comença a repartir petons i abraçades immenses a tothom que té al voltant. Fins i tot a nosaltres que, immediatament, fotem la ma dins la butxaca dels pantalons on guardem la cartera. Som advocats i catalans i no estem per a començar l’any amb un furt a 2.000 kilòmetres de casa de cap de les maneres, que una cosa és defensar els furtadors i una altra cosa que et furtin a tu.
La pectoral de la Frau és cà lida, turgent, tendra. Jo crec que, suspicà cies a banda, l’aprofitem.
|
Contactes
Registra´t
