|
PRRIPÈCIES PRUSSIANES
dissabte 28/desembre/2013 - 04:28 702 2
FORJAMENT D’ UN VIATGE ESTRANY.
Dos companys de despatx em diuen d’anar a passar el cap d’any a BerlÃn. D’entrada penso que m’ho diuen de conya: mai no hem viatjat junts i un d’ells està casat. A més el dia de marxa seria el 28 de desembre, dia dels sants innocents, transformat frÃvolament en una mena de carnaval de bromes.
Però van passant els dies i sembla que la cosa va de debò. M’ensenyen guies, m’ensenyen bitllets, em fan pagar una paga i senyal. Em van anar a comprar llibres a Altaïr. Em diuen el nom de l’hotel. Em parlen dels museus de Berlin i d’altres atraccions tant o més sofisticades però menys confessables.
Tot i això, el dia 27, mentre faig les maletes continuo tenint el dubte: serà o no serà una innocentada. Hem quedat a les 10 a l’areoport. I si em presento allà i no s’hi presenta ningú més? Si passa això suposo que m’ho hauré de prendre bé: són companys de despatx i amics de fa molts anys. Procuraré riure amb ells.
El 28 al matà em miro i em remiro el bitllet. És de Vueling. Sembla autèntic. Carrego les maletes i prenc el bus que em deixarà a la Terminal 1 de l’areoport. Pel camà penso que és estrany això que dos casats amb fills i un solter anem a passar, els tres sols, sense parelles, el cap d’any a Berlin. No m’ho acabo de creure.
I, posats a triar, per què anem a Berlin on fot un fred que pela i neva i tempesteja en comptes d’anar, posem per cas a Roma, Atenes o el Carib? No és gens lògic
A la maleta hi he posat una pegativa a banda i banda del ruc català per tal de reconéixer-la quan surti a la cinta. En el meu darrer viatge a GalÃcia em va costar un ou i en vaig agafar dues clavades a la meva. D'altra banda, tot i que prefereixo els óssos, em sento molt identificat amb el guarà , jo.
|