| |
I m'allunyo.
 dissabte 28/desembre/2013 - 04:21  633  0
I m'allunyo per no fer mal, per no fer-me més mal, per no fer mal, per no fer-te mal; i m'allunyo...
No és fugida, és senzillament amor per la veritat, per aquesta maleïda maduresa, suposada, i m'allunyo, i l distància ens farà més savis, i la llunyania no ens donarà menys del que ja teníem, o tenia, o tenies..., i m'allunyo, sabràs perdonar-me i si no tant en fa, només em cal que m'entenguis si més no, i sé que m'entens que m'allunyi, com ja m'he allunyat altres cops i en altres tantes situacions, perquè apropar-nos o que m'apropi només serà origen de dolor i trencament i, també, incomprensió.
I, doncs, m'allunyo, i no saps ni mai podràs saber com em dol. Potser hi sigui poc o molt, potser em llegeixis poc o gens, però hi seré, hi seré si no en cos si en ànima i esperit, i saps? Un pensament, un sentiment, sempre serà amb tu, hi serà i hi és, des d'aquesta llunyania que s'eixampla; i qui sap!, mai se sap, sóc no més que un ignorant que s'allunya, un ningú que se'n va de mica en mica, un algú com molts alguns que hi són i no hi són, però que per sobre de tot estimen.
I m'allunyo; quan el meu Peter Pan ja no té lloc en el meu món d'adult, ja fa massa temps malgrat tot, i m'allunyo amb la mirada no perduda, amb la vista posada en tu des d'aquesta llunyania i boira. I, ara, no sabria millor com dir-t'ho, però m'allunyo i no m'ho retreguis, si us plau, m'allunyo, m'allunyo i m'allunyo perquè, encara, estimo, perquè també t'estimo.
Perdona'm!
|
Contactes
Registra´t
