| |
L'ocellet
 dimarts 15/juliol/2008 - 04:55  1348  1
Ahir vaig veure, quan anava a buscar el cotxe, que un ocellet havia entrat al garatge. Vaig pensar que l'havia d'agafar perquè allà dins no trobaria menjar i es moriria, però, també era conscient de que no el podia deixar a qualsevolr lloc perquè era petitó i no sabia volar. No el vaig poder agafar, s'amagava de les meves mans extranyes.
Avui l'he tornat a veure allà dins, he aconseguit agafar-lo i me l'he endut a casa per poder tenir-ne cura fins que ell pogués volar i valer-se per ell mateix (què innocent he estat!).
L'he agafat amb cura, li he buscat un lloc per posar-lo i he recordat els vells contes de la meva àvia que deien que els ocells petitons mengen molletes de pa sucades amb una mica de llet.
N'ha provat un mosset, però no n'ha volgut més, he intentat que begués una mica, però, no hi ha hagut manera, li he fet un llitet amb cotó fluix, he intentat estar per ell, però, al final, s'ha mort.
No he pogut evitar pensar que potser si l'hagués deixat on era seria viu, potser no hauria d'haver intervingut o potser, tan sols, era el seu destí, però d'alguna manera s'han obert interrogants.
De vegades fem coses amb la millor de les intencions, però, les coses ens surten a l'inrevés.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
