|
ELS BISBES ESPANYOLS DIUEN QUE SOM IMMORALS, VET AQUÍ.
diumenge 22/desembre/2013 - 06:38 520 1
La veritat és que m’importa un rave l’opinió que puguin tenir els bisbes espanyols sobre el procès d’alliberament nacional de Catalunya. Mai no he estat anticlerical i, tot i no ser creient, més aviat simpatitzo amb l’església que no pas li tinc mania. Però no amb l’oligarquia de l’església espanyola que des de sempre representa als sectors més reaccionaris, totalitaris, intransigents, manipuladors i opressors d’aquesta societat.
Els mateixos que ara ens diuen que és immoral que votem són aquells que durant la guerra civil van fer costat a Franco, que durant la dictadura feien entrar el dictador a les esglésies sota pal.li i deixaven que les monedes diguèssin que era “caudillo de España por la gracia de Dios”. I són els que recolzaven Mussolini a Itàlia i a Hitler a Alemanya. Vull dir que, efectivament, la seva moral no és la nostra. Gràcies a Déu.
El que més em molesta d’aquestes declaracions polítiques no és la mala fe dels bisbes, sinó la seva ignorància bíblica. Em podrien dir que celebraven els jueus per la Pasqüa? Em podrien dir quines eren les relacions de Jesús i els apòstols amb els romans i amb els col.laboracionistes del sanedrí? Suposo que no.
L’església, quan va esdevenir romana, va deixar de ser una religió judaista, nacionalista jueva, per esdevenir una religió imperial. Se sap que els senadors van esdevenir bisbes i cardenals i que l’emperador va esdevenir Papa, Pontífex Màximus, amb un joc de mans i de conceptes notable, que va colgar els orígens i el sentit del judaisme i del cristianisme originari, que també era judaic.
A la Pasqüa jueva es celebra un alliberament nacional. Concretament la sortida d’Egipte dels jueus comandats per Moïses a la recerca del seu propi reialment, de la seva pròpia llibertat. És evident que quan Jesús anava a Jerusalem a celebrar la Pàsqüa no hi anava a celebrar la seva mort i resurrecció, que encara no s’havia esdevingut, sinó a celebrar l’aniversari de l’alliberament del seu poble dels egipcis.
Pel que fa als evangelis, tot i la tasca de Pau de Tars, que fou el veritable pare del cristianisme i un jueu romanitzat, el menyspreu que sent Jesús per tots els que no formen part del seu poble és constant. Només cal veure l’actitud que té davant l’autoritat romana de Ponç Pilat a qui no reconeix i, per tant, ni tant sols es digna a contestar-li cap pregunta. Només cal veure com tracta – i com el tracten – els col.laboracionistes del sanedrí, sotmesos al poder romà i contents de les engrunes d’autonomia que els hi permetia Roma.
Llegint tot això i les declaracions dels bisbes espanyols arribo a la conclusió que l’antic testament és immoral, que Moïsès és immoral i que Jesús és immoral, valga’m Déu!
És clar que ells han muntat una cadena de televisió que, entre pel.lícula i pel.lícula de sants – que jo miro, en general, amb gust i espero que amb profit – hi inserten programes de tertúlia política plens d’odi, de ràbia i d’opresió. Si Jesús tornès al món em temo que el primer que hauria de fer és muntar una fàbrica de fuets – i no de Vic, precisament – per posar al seu lloc a tots els que, aprofitant-se de la seva paraula, han esdevingut un veritable càncer pel món.
Evidentment no parlo de tots els cristians, ni de tots els catòlics, però si de la major part de la seva jerarquia i en aquest cas de la jerarquia episcopal espanyola que, senzillament, és repugnant. En comptes de predicar la llibertat i l’amor – que és el missatge essencial de Jesús – prediquen el sometiment i l’odi. Tuf.
|