No anaven tan mal encaminats aquests dos escriptors quan van escriure aquestes novel•les, on ja prevaticinaven el següent:
HUXLEY, A. “Un món feliç” (escrita el 1932)
*Temia que censuressin els llibres.
*Temia que algú ens privés de la informació.
*Temia que se’ns ocultés la veritat.
*Temia que ens convertíssim en una cultura captiva.
ORWELL, G. “1984” (escrita el 1948)
*Temia que no hi hagués cap raó per censurar els llibres, perquè no hi hauria ningú que en llegís cap.
*Temia que ens donessin tanta informació que ens veuríem reduïts a la passivitat i a l’egoisme.
*Temia que la veritat fos ofegada en un mar d’irrellevància.
*Temia que ens convertíssim en una cultura trivial, preocupada pels sensorames, les orgies latries (=adoració als déus) i la pilota centrífuga. (Veure les vinyetes d’humor per a més exemples...)
Aquesta és una explicació gràfica de per què malgrat veure que cada vegada el món va a pitjor, la gran part de la societat no fa absolutament res per evitar-ho. Aquesta és la distòpia en la qual ens trobem vivint des de fa molt de temps.
Només de tu (de l’esforç que cadascú de nosaltres hi posem) en depèn ensortir-nos-en, o seguir igual o pitjor.